dijous, 30 de desembre de 2010

Matí i dinar a pagès, sopar de liquidació de restes.

Al matí he fet cap al Vallès, a Can Joanet, el mas d’en Pep Salseta al Serrat de l’Ocata, tenim un treball entre mans i hi hem dedicat unes hores del matí.  Per dinar ha preparat un plat Sicilià, macarrons amb bròquil, que era dels de Santa Teresa (morat) i que hem anat a collir al seu hort.  Els macarrons es couen en l’aigua de bullir el bròquil i s’adoben amb una salsa amb all i anxoves, panses i pinyons, desprès es fan capes de macarrons i bròquil en una safata i es gratina amb formatge. Me’ls he menjat molt a gust, així com la resta, ja que en aquesta casa la matèria prima si no es pròpia ha estat molt ben escollida, hem begut un vi blanc d’un amic seu, d’allà a Almeria, francament interessant.
Al vespre a casa hem acabat amb tots els restos de les festes, gairebé ningú no ha menjat igual, però hem aconseguit realment buidar la nevera (uff!).  Jo m’he preparat una sopa de peix i arròs,  amb brou de peix que tenia congelat i una cua de rap i el seu suc, sobrant del sopar d’ahir. De segon m’he fet un simple i clàssic bikini, amb la excepció de fer-lo amb oli d’oliva en lloc de mantega. Ha caigut també el que quedava de l’ampolla de Rioja i demà: a un altre cosa.

dimecres, 29 de desembre de 2010

De compres i tastets per BCN.

He aprofitat el dia per acabar amb les compres de reis, i de passada cap a migdia m’he parat a fer aperitius varis a llocs que m’agraden i que no vaig sovint, com per exemple al Bar del Pi (a la Plaça del Pi) Han caigut una cerveseta i uns panadons de tonyina que m’encanten.  Desprès he descobert que encara existeix el “Piolindo” (c/ de les Freixures, molt prop de Sta. Caterina), que a la baixa porta mes de 50 anys obert, jo creia que havia tancat feia temps, va néixer amb vocació de menjador popular, tot era a base de pollastre, quan van començar els maleïts pollastres fets en sèrie, però era molt econòmic i els joves (i els pobres) hi anàvem de tant en tant. He pres un brou i unes croquetes.  Llàstima que han renovat el local, que era totalment kitsch, amb la seva barra de rajoleta petita.  Per acabar he pujat fins al eixample, al Gelida (Diputació-Urgell), on he pres un cap i pota magnífic, com sempre, i un porronet de Gandesa, tancat el vermut-dinar amb un carajillo per pair.
Per sopar m’he acabat les patates amb xoriço que havien sobrat del dinar i he preparat unes cues de rap fent un bon sofregit de ceba, tomàquet, all i julivert, amb vi blanc i uns bolets ( seta de cardo) que he trobat per la nevera. Un cop ben fet he afegit el peix i un poc d’aigua i amb poca cocció ha estat llest. M’he acabat un resto de vi blanc (Penedès) de Nadal i un bocí de torró de xocolata ha tancat l’àpat.  

dimarts, 28 de desembre de 2010

Migdia al poble, bon dinar i sopar delicat.

No m’he llevat pas gaire d’hora desprès de la sortida d’ahir nit i he anat cap el poble al migdia, havia quedat per dinar amb en Marc, en Jordi i en Juan Manuel i recollir l’oli d’aquest any que em tenien guardat.  Hem dinat al Cafè, que ells estan encara collint olives i així no perden temps.  Increïblement ens han fet una escudella barrejada, francament bona, es veu que des de que els cafeters viuen al poble cuinen amb freqüència, vaja, el que m’estic perdent estant a BCN, que es on he tornat havent dinat, carregat amb 16 litres d’oli verge d’arbequina.
A casa l’he tastat per berenar, verd llampant, fantàsticament bo, provoca una emoció especial, que es repeteix cada any en tastar per primera vegada l’oli recent sortit del trull.  Per sopar he preparat un brou de peix amb caps i espines que tenia congelades, ben adobat amb ceba, all, api, pebre vermell i un bocinet d’anís estrellat, un cop colat l’he posat a l’olla on ja tenia preparat un sofregit de sípia tallada petita, ceba, all tendre, pebrot sec i tomàquet concentrat. Després d’un bull hi he tirat l’arròs i amb poc mes d’un quart era a taula ben calent i olorós.  De segon m’he preparat un entrepà americà amb maionesa, tomàquet, enciam, cogombre en vinagre i salmó fumat (cal reciclar restes de Nadal), he continuat amb el Rioja d’ahir, i cap a dormir que dema cal aprofitar el dia.  

dilluns, 27 de desembre de 2010

Seguim amb les sobres de Nadal.

El dia ha estat realment fred, inclòs a BCN, de bon mati he anat a la Boqueria, a cercar fetge gras d’ànec, per fer terrina i amb en Petràs ho hem comentat això del fred, m’ha assegurat que no era jo que estigues fluix, si no que realment en feia i força.  A la tarda hem preparat la terrina de foie, amb el meu nebot Oscar, ja que una part era per ell, per endur-se a Galicia, que ara viu allà.  La meva recepta habitual ha funcionat com sempre i ha quedat força bo.
Per sopar he preparat una crema de porros (que me’n han sobrat uns quants i cal gastar-los abans no s'assequin) , ofegant porro i ceba en oli i mantega, amb un xic de vi blanc, desprès he afegit patata, aigua, miso i sal.  Mitja hora de coure i a passar-hi el pimer.  De segon hem menjat la resta de la terrina de cua de bou al vi negre, amb amanida i una salseta que he preparat, un allioli amb afegit de concentrat de tomàquet per donar color.  He picat uns torrons i he obert una ampolla de Rioja del 2007 per preparar el cos, per sortir a donar a donar un tomb amb la Jan i en Pep, que avui tenen festa del bar.

diumenge, 26 de desembre de 2010

Sant Esteve, sopar de reciclatge.

Una de les coses que passen en aquests dinars multitudinaris, es que tens un munt de sobrants de tot tipus, restes dels diversos plats que has servit i cal donar-hi curs d’una manera o altre, abans no es malmetin.  Avui tenia dinar familiar a casa els pares, com es natural he anat a ajudar a la cuina, preparant la carn rostida i altres coses (no em lliuro mai de cuinar jo).   Sobretaula llarga i ja a casa he optat per provar una sal de bany, del Himàlaia, que hem van regalar ahir, entre altres coses.  Ha estat un bany força tonificant i relaxant.
Per sopar he preparat un brou (que ha cuit mentre era a la banyera), amb un dels picantons rostits d’ahir, un os de pernil, cansalada i botifarra negre, amb les herbes habituals: ceba, porro, api, nap, pastanaga. Amb una hora i mitja de cocció ha estat llest i he fet coure en el brou uns galets, per acabar la sopa hi he posat bocins de carn del picantó, i de les verdures del brou a mes, òbviament, de la botifarra negre.  De segon he preparat uns ous remenats amb ceps, aprofitant un resto del tàrtar de l’aperitiu d’ahir, coent els bolets picats amb el seu amaniment de julivert i cebollí, afegint mantega i, un cop un xic passats, els ous batuts amb un poc de llet.  A foc baix en cassola de terrissa i remenant constantment per obtenir una crema deliciosa que hem menjat sobre pa torrat.  Uns bocins de formatge per acabar el pa i per beure, un resto d’ampolla d’una vella reserva del Duero, que va portar ahir el meu cunyat.       

NADAL, i no hem matat cap gall.

Encara amb la ressaca d’ahir, de nou a la cuina tot el matí, érem 17 a dinar i això dona feina, el mes enfeinassat de tot: els canapès d’aperitiu, que a mes calia fer al darrer moment, sort de l’ajut dels fills i parelles, que cada cop son mes bons a la cuina, en fi poso la foto per que els veieu.  Desprès teníem sopa de cua de bou, terrina de cua de bou al vi negre amb amanida, i els rostits: picantons i costellam de porc a la mel amb ofegat de cebetes i fruits secs, vins i caves a dojo, formatges, fruites, torrons, etc. En definitiva un dinar de Nadal.
No us penseu que ens haguem quedat tips, doncs encara han volgut sopar, he preparat escudella de arròs i fideus amb el brou que ha sobrat del migdia, i hem preparat mes canapès, i encara he picat alguna galeta de postres.  Vull deixar constància del que apareix a la foto: pastes salades de les que faig jo, tartaletes de brandada i de llamàntol (barqueta provençal, se’n diu), cullereta de tàrtar de ceps i de guacamole amb ous de truita de riu, canapès de salmó, de pernil i de foie amb melmelada de ceba i tomàquet.   Un xic complicat si voleu però ens en hem sortit força be i servint-los en platet individual un de cada tant sols, he evitat l’empatx de bon inici, per que bons ho estaven.