dimarts, 28 de setembre del 2010

Un bullit, l’àpat primigeni.


Certament ha refrescat (aquest matí, aquí al poble 11º) i com que em venia de gust quelcom calent i sòlid, he preparat un bullit de col i patata.   Caldrà que us recordi que podem començar a parlar de cuina quan la humanitat es capaç de fer bullir una olla amb aigua i aliments a dins.  Mentre usa el foc per fer carn a la brasa no es lògic que parlem de cuina, per que cuina es precisament la cocció conjunta de diversos aliments en un mateix recipient, lo altre es simplement coure aliments, no cuinar, car no existeix la creació d’un sabor nou, resultat de la mescla.
En una olla amb aigua i un poc de sal, he posat, en fred, una ceba pelada i sencera, un bocí de cansalada, un os de pernil i un bon taco de pernil curat.  Ho he deixat bullir mitja hora i he afegit la col tallada en grills no massa grans i la patata a bocins grossos.  Amb una altre mitja hora la verdura era cuita, al darrer moment he afegit un grapat de cigrons ja cuit i un poc del líquid de cocció i ja havia preparat en un plat unes llesques de pa torrat, fregat amb all i amb un raig d’oli, ben espolsades amb pebre vermell dolç, he tirat per damunt del pa, el brou de l’olla encara bullint i he tapat amb un altre plat per deixar-ho covar: la sopa era llesta.  De segon he menjat la verdura amb la cansalada i el pernil, amanida simplement amb oli i pebre.  El vi negre de la meva amiga Pamela, gruixut i contundent, ha fet costat a les viandes.