dilluns, 25 d’octubre del 2010

De pebrots i sopar de verdura.

Ahir en parlar de les herbes, en va venir de gust fullejar el “Llibre de les herbes i les especies” d’en Jaume Fàbrega, llibre magnífic i que m’encanta, i vaig coincidir amb ell, que en parlar dels bitxos i pebrots de romesco, en suposi el seu consum anterior al descobriment d’Amèrica, per mi també es obvi que si a la India i al Africà existien varietats d’aquesta planta, es de suposar, no sols que ens arribessin amb el àrabs, si no que ràpidament fossin cultivades i consumides aquí.  Amb el que no estic d’acord, es en que citi, com confirmació, documents del segles XII i XIII que parlen de pagament de delmes amb “una lliure de pebre”, aquest pebre no podia ser els bitxos de cap manera per que el seu valor en ser productes del país era baix, jo crec que sens dubte es refereix al pebre negre, que calia portar d’orient, i que era de preu molt elevat, al extrem que com altres especies era una forma de pagament equivalent a la moneda de metall noble.
Avui a BCN, tocava verdura, hem fet bleda i patata bullida, jo he aprofitat per escaldar-me una sopa de pa, simplement amb oli i el suc de coure-les, que m’ajuda a fer funcionar l’estomac.  En posar la verdura al plat he escalfat en un cassó una cullerada d’oli i dos talls de sobrassada i he deixat que es desfessin sense arribar a fregir i els he tirat damunt la verdura. De segon m’he pres un tall de “ossobuco” que havia preparat la Teresa i tot regat amb un negre potent, de la zona de Toro, regal del supermercat habitual.