dimarts, 30 de novembre de 2010

Pluja i fred, caliu de foc i d’escudella.


Dia de forta nuvolada, boira i ruixades constants, el fred segueix amb la seva, cap al tard semblava que es volia obrir alguna clariana i ara, fa una estona he vist el cel força estelat (Ah! la lluna d’octubre).  Avui al poble, en arribar a casa he encès un xic la llar, mes pel caliu psicològic que altre cosa, ha anat be, m’ha fet bona companyia mentre llegia una estona.
Per sopar m’he acabat l’escudella de carabassa de diumenge, en aqueta època empro sovint la carabassa, i aquesta variant porta un sofregit de ceba i porro en oli, s’afegeix aigua, bull negre i la carabassa trossejada i es fa bullir uns minuts abans d’afegir mongetes ja cuites, arròs, fideus i una picada d’all i safrà. L’he acompanyada amb formatge ratllat.  De postres nous i figues seques, per acabar la copa de cabernet que he pres amb l’escudella.  Com que el cafè es tancat avui, aniré a donar la tabarra a en Xavi, per que potser vindré poc al poble a partir d’ara.

Tastúlia, Pep Salseta, bolets i ... Barça!!!!!.


Avui tenia Tastúlia al Ateneu, la tertúlia mensual de cultura culinària que organitzem amb l’Angel, al Ateneu Barcelonès, el tema del dia eren els bolets i he tingut la sort de que vingués en Pep (Salseta) i com ell sempre te mes coses a explicar que jo, m’he estalviat la xerrera i he pogut servir amb calma el plat que havia preparat (sempre hi ha quelcom a tastar en una Tastúlia) : “La croute aux xampignons”, que vaig aprendre a Suïssa i que es molt simple: cal ofegar ceba amb mantega i quan es un xic transparent afegir bolets variats, trossejats, i un poc de vi blanc, en reduir el líquid s’afegeix crema de llet, sal, pebre i un pols de nou moscada i es fa reduir uns minuts fins que espesseix la salsa. Es serveix damunt de torrades i amb un cop de gratinat.  El gratinat no l’hem fet però les torrades amb bolets han estat prou bones, i amb un  bon acompanyant : un negre de Shiraz i Garnatxa de la Terra Alta. 
Després el Barça al Pipa Club, es costum a la mitja part menjar quelcom que porten els mateixos socis, hi havia un pernil excel·lent, coques de recapte, pastis de l’Anna, flam de castanyes d’en Manel i no se encara com s’ho ha fet l’Angel per convèncer en Pep Salseta de venir, però ens ha fet uns bolets amb botifarra esparracada inoblidables.  Tinc que registrar el comentari d’en Salseta: ”...em sembla que es la primera vegada a la vida que veig un partit de futbol “.  Doncs no cal que en miris cap mes, amic meu, per que mai a la vida en veuràs un d’igual.   ¡Quina gloria de partit!.    

dilluns, 29 de novembre de 2010

Eleccions, cabell d’àngel i molta feina de cuina.


De bon matí a votar, que cal complir amb el País,  desprès he acabat el cabell d’àngel d’ahir, cal raspar amb una forquilla la carabassa ja bullida i freda, separant-ne les llavors i esprement-la be per treure l’aigua.  Posada en una cassola de terrissa amb la meitat del seu pes de sucre, raspadura de llimona i canyella l’he tinguda al foc baix, remenant sens treva per espai d’una hora.  Ha quedat força be i servirà per fer els pastissets de Tortosa.   Dinar encara al poble i a la tarda cap a BCN, he passat per l’Ascensor, on l’Angel m’ha passat material per cuinar pel tast de la Tastúlia de demà a l’Ateneu (a les 7,30 sala Pompeu Fabra).  Això he fet en arribar a casa, mentre també preparava el brou per la setmana, que encara bull i concentra sabors.
Sort que per sopar tenia un sobrant de l’escudella d’ahir al migdia, senzilla amb sofregit de porro, botifarra negre i blanca, mongetes ja cuites i els fideus i arròs habituals. Amb ella i un formatge de Berga que m’ha tret la Teresa, junt amb unes neules (Nadal s’acosta) cobertes de xocolata, he finit l’àpat, regat amb un negre jove de l’Empordà que he trobat a la nevera, i del que penso beure una darrera copa mentre em relaxo per anar a dormir.

dissabte, 27 de novembre de 2010

Fred, foc i un bon sopar.


Avui al matí, el termòmetre semblava que s’havia adormit i no pujava, a les nou encara estava a cero graus.  Be, era veritat i es clar ha estat un dia d’estar a casa a la vora del foc. A migdia en Xavi s’ha quedat a dinar i l’escudella barrejada ens ha entrat de meravella, amb el cafè la conversa (i quasi migdiada) davant de la llar.  A la tarda en Salvador m’ha portat una carabassa de cabell d’àngel i he fet la primera part del procés per preparar las confitura: bullir-la a tacos grossos amb pell i tot i ara caldrà que reposi dins l’olla fins demà.  En Salvador s’ha quedat a sopar i he preparat una crema de carabassa tot posant en l’olla a ofegar ceba, all, la carabassa una culleradeta de tomàquet concentrat i un bon pessic d’orenga.  Ben ofegat he afegit les patates i l’aigua i ho he fet bullir mitja hora, en passar-ho pel pimer un raig de crema de llet. L’hem menjada amb daus de pa fregit.  La Teresa havia aprofitat el foc per fer carxofes a la brasa i jo per rematar-ho he preparat uns ous remenats amb llenegues botó i espàrrecs verds, cal ofegar primer en oli i mantega, els espàrrecs i les llenegues, amb un xic de vi blanc i quan es evaporat i les verdures cuites afegir els ous batuts amb sal, pebre i un raig de crema de llet.  Llavors la resta es feina de ma, cal remenar sens treva fins obtenir una crema homogènia i fina, cal treballar a foc baix, el resultat ha estat exquisit i hem acompanyat tot d’un força correcte vi de les terres de Castella.  El carajillo al cafè, amb la colla de sempre, per rematar el dia i demà ja veurem quin temps fa.

divendres, 26 de novembre de 2010

25 aniversari de l’Associació Catalana d’Enòlegs.


Avui cap al tard, he anat als actes previstos per aquesta efemèrides, la convocatòria, era a unes conegudes caves d’Espiells.  De primer hi havia una visita a les instal·lacions, una estructura faraònica, immenses sales, i no solament les destinades a producció, si no per exemple un futur auditori de disseny irregular, les parets del qual son tines de vi.  En obert contrast passadissos estrets, com d’antic celler però de moderna estructura, sostres de volta catalana, enrajolats gaudinians, en fi tota una sèrie de detalls de disseny, que fan del lloc un espai sorprenent i majestuós a estones.  Els actes en si, la presentació de la nova plana web de l’entitat, la presencia i paraules de tots els expresidents de l’entitat i la presentació del llibre que recull l’historia de l’entitat.  Érem prop d’un centenar d’assistents i en acabar els actes oficials la cava ens convidava a un modest refrigeri, ¿modest? : des de xarrups  de una excel·lent crema de marisc, canapès de foie, d’embotits, d’anxoves, culleretes de tonyina i salmó, de bolets, de favetes, unes excel·lents croquetes i per acabar dolços i cafès, tot en una abundància que era com per portar la carmanyola i tenir llest l’esmorzar de demà.  Una trobada força agradable, doncs hi havia força companys que feia anys que no veia i ha estat un plaer tornar a xerrar amb ells.
En arribar al poble, directament al whisky amb gel per pair i ajudar a escriure tot això., i encara una estona de xerrameca amb els de sempre.