dimarts, 2 de novembre del 2010

Bolets, molts bolets, i alguna cosa per sopar.


En Xavi m’ha passat un cistell de bolets de cara al dinar de dissabte, pels col·laboradors del tast de vins i caves que organitzem al poble, varem decidir fer un arròs i jo em vaig oferir a fer-lo i en Xavi a posar-hi els bolets.  Dons bé, han estat tres hores en solitària comunió amb els bolets: rovellons, llenegues, algunes llengües de bou i uns pocs camagrocs per donar color, la llenega venia molt plena de pinassa i ha donat feina a rentar, en fi que m’ha anat de poc avorrir els bolets.  Desprès ofegar-los, que fessin aigua i la reduïssin un xic, i quan siguin freds els congelaré. 
Per sopar poques ganes de treballar, m’he escaldat una sopa de pa amb el brou de l’altre dia, tot posant formatge ratllat entre capa i capa de pa i pel damunt, un cop abocat el brou l’he deixat covar, com acostumo, amb un plat al damunt.  De segon, com que tenia els bolets ja ofegats he pensat que calia tastar-los, no fos cas que no haguessin quedat be o n’hi hagués un de verinós, en cassos així jo sempre estic disposat a sacrificar-me per la comunitat.  N’he posat un grapadet amb oli a la paella, ben trinxats, i he tirat l’ou debatut amb cebollí trinxat fi, per tal de fer una truita  a la francesa, un xic crueta com a mi m’agrada l’he acompanyada amb pa torrat, lleugerament fregat d’all i amanit amb oli.  Com que amb això del tast de vins (demà us daré les dades exactes) estic engrescat, m’he obert un cabernet del Penedès, criança del 2001, que m’ha ajudat a recuperar forces per anar a dormir.