dissabte, 13 de novembre del 2010

De beure en porró i una bona pizza.


El tenim un xic oblidat aquest estri tant identificat amb Catalunya (encara que n’hi hagi a altres llocs, en alguns casos per antiga influéncia catalana), es a mes un estri comunitari que afavoreix la conversa, una taula i un porró al mig, tard o d’hora genera el diàleg entre els entaulats, si mes no demanar que el porró circuli.  Recullo de l’Amades una antiga dita del Roselló:
                                                     No saber beure a la regalada
                                                     ni saber xerricar
                                                     no fa bon català.
Mes clar no pot ser, beure a la regalada es beure a galet, i xerricar es refereix al soroll que es fa amb la llengua sobre el paladar, si es beu amb porró i es va empassant el líquid sense que deixi de rajar el porró, i era costum allà exagerar aquest xerric en beure, per demostrar la catalanitat.
Encara a Barcelona, sopar aviat, que cal anar a veure el Barça, he fet una pizza gran, tal com les faig jo, amb massa de pa adobada amb oli d’oliva, que preparo amb la Termomix, al damunt hi poso carn picada de vedella, ceba, tomàquet, i les verdures que trobo a la nevera, avui hi havia albergínia, carbassó i xampinyons, i per suposat orenga, oli i formatge tipus mozzarella, al forn fins que queda cuita i cap al plat.  Ho he acompanyat amb un vi negre del 2007, D.O. Tarragona, que no estava gens malament, però sobtava que fos de dos varietats foranes i a mes no mediterrànies, que això passi a Tarragona, lloc on l’esperit mediterrani es present en tantes coses, vol dir que les D.O. s’hauran de replantejar les coses encara que sigui a llarg termini, si volen tenir vins realment amb personalitat pròpia.