diumenge, 30 de gener de 2011

Dia de descans i sopar amb convidats.

Me llevat tard i amb mandra, ni tan sols he sortit de casa en tot el dia.  Dinar de macarrons pels altres i jo m’he preparat una bona escudella, amb col, cigrons, botifarra negre, arròs i fideus, feia dies que no en menjava i em venia molt de gust, amb un bon Montsant negre del 2007. Bona migdiada per ajudar a passar la tarda i un xic de lectura i ja em estat al sopar.
Teníem família convidada i he preparat trinxat de col i patata, que un cop bullida he posat a la paella amb all trinxat i enrossit, fins deixar-la ben daurada.  Desprès pa amb tomàquet, pernil, embotit i formatges, i per arrodonir he preparat una truita de bacallà, seguin les instruccions del Ignasi Domènech, el llibre de cuina basca.  En una paella he fregit pebrot fet a daus petits, un cop un xic fet he tirat alls trinxats i en daurar un poc, el bacallà remullat i trinxat afegint al cap de poc julivert trinxat.  Al moment de fer la truita he barrejat aquest preparat amb els ous batuts amb sal i pebre i he fet la truita rodona i gran, que érem colla, deixant-la ben daurada.  Hem buidat l’ampolla de Rioja criança 2007,que havia portat el meu cunyat, i ens hem quedat ben satisfets per anar a dormir, que demà es dilluns i sant tornem-hi.

Barça, encara al Pipa, i nit mes arrossegada encara.

Soc conscient que els darrers dies, per un blog que cal explicar sopars, no ho porto massa bé, avui tampoc, es el que hi ha.  Barça al Pipa, no volia mirar gaire el partit, per que l’intuïa difícil, i ho ha estat, de tota manera el final ha sigut de gloria.  Com sempre hi havia quelcom per picar, en Manel ha portat una quiche de les seves, i l’Anna un pastis de formatge realment al·lucinant, de la beguda ni en parlo (vi, cava, whisky) per cert que el cava l’ha portat en Manel i era dels pocs que jo puc beure sense problemes, cosa que no passa sovint.
Després, la ronda habitual: l’Ascensor, les cambreres de l’Angel: la Susana,l’Aude, com de costum magnífiques. Passada pel Ginger, l’hora dels cubates, que es dissabte, lleugera commoció amb l’aparició d’en Guille, els fantasmes del passat que en dic jo, però m’agrada’t veure’l. De tornada a casa, la darrera cervesa al Groucho, també m’alegra’t saludar en Julio i es que : que es la vida sense amics?, potser es possible per a molta gent, però no per a mi.    
 

dissabte, 29 de gener de 2011

Pipa club, la pluja, nit un xic arrossegada.

He anat al BCN Pipa Club amb la idea d quadrar alguns temes com ara el minicurset de cuina, i m’he trobat que hi havia subhasta de pipes, be lo de subhasta era un dir, perquè no hi ha les competicions  ni les típiques baralles  habituals. Es una cosa esporàdica, en el lloc, de tant en tant, be sia per que algú deixa de fumar de forma voluntària o obligada, cedeix les seves pipes a l’entitat i es posen a la venta amb un sistema o altre i el que se’n treu va per beneficència.  Total que acabes quedant-te alguna cosa per contribuir.
Justament això m’ha passat i he acabat tornant a casa amb algunes pipes de més.  Com que plovia fort hem optat per no deixar el recer del local i baixar a comprar entrepans al Glaciar, que ens hem cruspit amb bona gana tots plegats, el meu entrepà ha estat de bacon i formatge, en fi una guarrada.  Amb la pluja ja minvant he continuat la nit passant, primer pel Ascensor i mes tard pel Ginger, les darreres copes i xerrada com de costum amb la Jan, per ser un divendres ja està bé, demà ja veurem.  

divendres, 28 de gener de 2011

Una nit diferent, menges vàries i final musical.

Avui cap al tard, amb en Marc ens hem dedicat a baixar el meravellós oli del Bedorc als amics que en volien. D’entrada Barcelona estava feta un caos de tràfic, els carres (un bon nombre segons hem pogut comprovar) intransitables, les diverses “manis” ho tenien tot col·lapsat.  De tota manera, la necessitat espavila i malgrat la urbana i altres impediments hem aconseguit situar el cotxe davant la porta del Ginger (no ho hauria dit mai).  Mes calmats, amb el cotxe al pàrking i el repartiment enllestit hem començat la peregrinació: els tigres amb la copa de Rioja al Vascónia i la xerradeta amb en Miguel, uns Espaguettini a la Putanesca, al Ginger amb un Shiraz del Penedès, carajillo i a veure el recital de la Maps al carrer Regomir, per convocatòria d’en Joaquim, cosa d’agrair per que ha estat esplèndid, m’han encantat les melodies tradicionals del país i sobretot el domini de l’escenari i capacitat de improvisació màgica de la Maria Antonia.
Per rematar-ho el cubata al Ascensor, i el tastet d’un xoriço artesanal, fet pel pare de la Susana, a Eslovàquia, certament ben diferent dels d’aquí, però força interessant, per que portava altres especies a part del pebre vermell i ja tan sols pel color es veia que no era comercial (que aquests porten colorant, per bons que siguin). I a dormir que demà es divendres i sembla que la vida ja somrigui.

dijous, 27 de gener de 2011

Reflexió de vins i sopar acurat.


Pensava encara en el blanc de noirs d’ahir, era un bon vi, no obstant em pregunto el perquè es decideix elaborar un blanc a partir de raïm negre, que no es costum d’aquí i no es fa amb varietats de blanc que hi ha al país i que son excel·lents, algunes, com avisen molt oportunament els de 10 sentits, en perill de desaparèixer (us recomano les darreres entrades en aquest sentit). El que estava bé era el sistema de tap de rosca, que haurem d’acostumar-nos a veure, si mes no en els blancs, ja que està resultant una de les millors maneres de preservar el vi i evitar-ne la evolució, i fins i tot es útil en cas de guardar el vi d’un dia per altre, a la nevera, fa que romangui amb totes les seves qualitats.
Volia menjar mar i he fet un brou amb ingredients xinesos però amb conceptes d’aquí. He triturat a la picadora algues wakame seques, tonyina, gambes i sitake secs, ceba tendre, api frescos i he posat la picada a bullir en aigua, sal i un bon raig d’oli d’oliva, en bullir he afegit miso, concentrat de tomàquet i pebre vermell.  Al cap de mitja hora he posat fideus gruixuts i en ser cuits, cap a taula.  De segon m’he preparat uns ous remenats, en una cassoleta de terrissa, amb un xic d’oli i a foc ben baix he posat els ous batuts amb sal, pebre, llet, formatge Emmental ratllat i salami trinxat.  He estat remenant sense parar fins que ha quedat quallat i ben cremós.  M’ha recordat la recepta de la fondue suïssa, que explica Brillat Savarin en la Fisiologia del Gust, es una crema feta amb aquest sistema simplement amb ous, Gruyere i mantega, sal i pebre abundant (sobre el pes dels ous, un terç de formatge i un sext de mantega), pel que sembla ha evolucionat força el plat des de finals del segle XVIII. El bon partit del Barça, m’ha ajudat de totes en la digestió al igual que el vi de Costers del Segre.