dijous, 13 de gener del 2011

De la Provença i fideus xinesos.

Rellegia a Nèstor Luján, el viatge a la Provença, i m’he adonat de lo molt que la trobo a faltar, fa ja uns anys que no visito aquest país lluminós i alegre, tan esplèndidament mediterrà.  M’encanten les histories que explica, sobre el seus sants, autèntics i inventats, els tresors ocults, els papes d’Avinyó, amb el meu estimat Urbà VI, el que deia que els elements del mon no eren quatre sinó cinc: foc, aigua, aire, terra i vi de Châteauneuf.  En fi caldrà fer un pensament i tornar a donar un tomb per aquesta terra màgica, ja que com diu Luján: “sempre existeix un pretexta per que un home sensible vagi a la Provença”.
Per sopar tenia ganes d’oriental i he preparat un brou a base de tonyina seca, gambes seques i algues (tot picat amb l’un-dos-tres), bullides en aigua amb oli de sèsam, miso, i api, julivert i la part verda de la ceba tendre, tot ben trinxat, vint minuts de cocció i ja era a punt.  L’Arnau s’ha ocupat de la resta, ha macerat uns bistecs, tallats a tires fines amb salsa de soja i sèsam, i els ha saltat en oli de sèsam al wok amb les verdures: ceba tendra, xampinyons, api, pastanaga, carbassó, gimgebre, tot tallat a tires fines, a mes de sake i salsa de soja, ho ha afegit tot al brou colat i després de bullir una estona ha afegit els fideus d’arròs, dos minuts i a posar-ho en bols grans.  Es un plat únic i molt saborós, o sigui que amb això i una mica de guacamole que ha preparat l’Alba ja he tingut el cos be, per beure amb aquests sabors exòtics he preferit una mica d’oloroso, fresquet de nevera.