Avui teníem un munt de gent a casa, en especial quitxalla, tenim la sort (o la desgracia), que des de casa es veu la cavalcada de reis i es tradició, que amics i parents amb gent menuda vinguin a veure-la. Es clar ja que venen, es munta un berenar sopar, on no falta de res, formatges, embotits, una quiche de porro i lacón (seguim reciclant), foie del meu, amb el champagne (gloriós als anys vint, en Joan R. sabrà endevinar la marca, si s’ho pensa una mica), que ha portat la meva neboda, junt amb bombons i un “panetone”, realment bo. A més, Muscat de Rivesaltes que ha dut el meu cunyat i un negre de Cabernet i Merlot del Garraf, que he posat jo.
Seguint amb les tradicions personals del dia, hem anat a casa la Gloria i en Jaume, que mantenen des fa molts anys la copa i el mos, la nit de reis, i que duri!. Com sempre el fi de festa (ressopó) al Gelida, ha estat sopar complert, escudella barrejada i fricandó (hi ha pocs llocs a Barcelona on puguis fer un sopar tant català, sense sortir-se de mare amb el preu). Els cigarrets al carrer (no ens hi acostumarem) i el whisky d’amagat, per que, es clar s’ha de fumar al carrer, però no s’hi pot beure, d’això se’n pot dir Kafkià o potser no hauríem de fer mala sang i titllar-ho de tonteria, lo greu de debò es que tothom combrega. Amen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada