diumenge, 2 de gener del 2011

Recordant la historia del Champagne i sopar a casa.

Un altre dia gris i plujós que no convidava a sortir de casa, he aprofitat per rellegir Nestor Lujan, i m’agrada’t repassar l’historia de Dom Perignon, monjo cellerer de l’Abadia de Hautvillers, cap a finals del S.XVII, a qui s’atribueix la creació del Champagne com beguda amb carbònic tal com la coneixem.  Dues coses importants es creu que va posar en marxa, una la barreja de vins de diferents anyades, que es segueix efectuant en l’actualitat i l’altre la utilització del tap de suro, que diu la llegenda (de fet no hi ha dades reals sobre el tema) que va conèixer a Catalunya, en una estada al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols. Això es precisament el que m’agrada d’aquesta historia, que jo, però, situaria a un altre monestir de Girona: Sant Pere de Roda, donada la importància del seu celler des de antuvi i la proximitat dels boscos d’alzina surera.
Com que el dinar havia estat a base de sobrants d’ahir, per sopar he volgut canviar d’aires i he preparat una sopa d’all, tot fregint l’all trinxat en oli novell i després les llesquetes de pa sec, un poc de pebre vermell i tot seguit l’aigua i una mica de miso, 20 minuts de cocció i l’hi he abocat  un ou batut mentre remenava be.  De segon la Teresa ha preparat uns bunyols de bacallà amb la pasta base que compra ja preparada a la Boqueria i que surt realment bona. Per beure m’he agafat la resta de Garnatxa de Calatayud d’ahir.