dijous, 27 de gener del 2011

Reflexió de vins i sopar acurat.


Pensava encara en el blanc de noirs d’ahir, era un bon vi, no obstant em pregunto el perquè es decideix elaborar un blanc a partir de raïm negre, que no es costum d’aquí i no es fa amb varietats de blanc que hi ha al país i que son excel·lents, algunes, com avisen molt oportunament els de 10 sentits, en perill de desaparèixer (us recomano les darreres entrades en aquest sentit). El que estava bé era el sistema de tap de rosca, que haurem d’acostumar-nos a veure, si mes no en els blancs, ja que està resultant una de les millors maneres de preservar el vi i evitar-ne la evolució, i fins i tot es útil en cas de guardar el vi d’un dia per altre, a la nevera, fa que romangui amb totes les seves qualitats.
Volia menjar mar i he fet un brou amb ingredients xinesos però amb conceptes d’aquí. He triturat a la picadora algues wakame seques, tonyina, gambes i sitake secs, ceba tendre, api frescos i he posat la picada a bullir en aigua, sal i un bon raig d’oli d’oliva, en bullir he afegit miso, concentrat de tomàquet i pebre vermell.  Al cap de mitja hora he posat fideus gruixuts i en ser cuits, cap a taula.  De segon m’he preparat uns ous remenats, en una cassoleta de terrissa, amb un xic d’oli i a foc ben baix he posat els ous batuts amb sal, pebre, llet, formatge Emmental ratllat i salami trinxat.  He estat remenant sense parar fins que ha quedat quallat i ben cremós.  M’ha recordat la recepta de la fondue suïssa, que explica Brillat Savarin en la Fisiologia del Gust, es una crema feta amb aquest sistema simplement amb ous, Gruyere i mantega, sal i pebre abundant (sobre el pes dels ous, un terç de formatge i un sext de mantega), pel que sembla ha evolucionat força el plat des de finals del segle XVIII. El bon partit del Barça, m’ha ajudat de totes en la digestió al igual que el vi de Costers del Segre.