diumenge, 23 de gener del 2011

Retorn a ciutat, amb enyorança.

Aquest mati, quan m’he llevat, encara amb una certa ressaca, a les deu del matí, el termòmetre del pati marcava un grau sota zero, la setmana dels barbuts ha reaccionat un xic tard però ha acabat complint els deures.  Avui 22 de gener el darrer dels sants amb barba: Sant Vicenç que, feliç coincidència, es advocat i patró de tot el que es refereix al vi i era de ritual rentar les imatges d’aquest sant, amb vi, el dia d’avui.  També era el dia escollit pels taverners per canviar el ram de pi que penjaven sobre la `porta com distintiu de que tenien bons vins.
Allí on vegis un ram,
senyal que hi venen mam;
allí on vegis un pi,
senyal que hi venen vi.
He tornat a ciutat, tenia afers que em reclamaven, no ha estat el fred ni res semblant el que m’hagi fet tornar, la meva devoció pel lloc es absolutament ferma i no negociable.  He vist la segona part del Barça al Mesón Burgalés, avui han complert, com sempre.   He fet després un mos al Ginger, unes glorioses mandonguilles de xai i vedella, amb uns quants vins.  Després he  passat per l’Ascensor, i el darrer xupito al Groucho, que sempre està animat, en fi demà puc dormir un xic més i tiro de beta.  De sant Vicenç patró del vi em sembla que en tornaré a parlar, que les devocions i histories son moltes.