divendres, 25 de febrer del 2011

Comiat per a un llarg camí i fi de festa a un lloc secret.


Avui acomiadàvem l’Anna (seguidora d’aquest blog), marxa per una temporada cap a orient, Nova Zelanda, Australia...Xina. Justament ha d’anar on hi ha hagut el terratrèmol i  les inundacions, però diu que es habitual que quan decideix viatjar passin coses als llocs on va. Deu la beneeixi.  De primer hem fet uns cocktails al Ginger, amb un foie sobre tarta de poma.  Uns peixets fregits a La Plata, uns tigres al Vasconia i de fi de teca l’Angel ens ha preparat al Ascensor un micro sopar (micro per que cuina bàsicament amb microones, confesso que estic interessat en el tema ja que jo no el faig servir): amanida de ceba, tomàquet i alvocat (ha dit al final que s’havia deixat l’enciam, però estava bona igual), cloïsses amb carxofes, realment bones i per acabar de matar-nos unes mongetes amb cocotxes de bacallà. Ja casi morts, uns pastissos que ha portat l’Aude i per pair ens ha tret l’Angel unes maduixes macerades en vinagre de Mòdena.
La sorpresa final que ens tenia preparada l’Angel era un local un xic amagat on fer la penúltima copa, cap a la Diagonal, un pis, El Mutis, ambient selecte i música en directa realment bona,  en fi una nit força agradable, com sempre, postal màgica dedicada pels presents, com talismà pel viatge.  Que tinguis un feliç camí, Anna.