divendres, 18 de febrer del 2011

Ha mort un dels nostres, i nosaltres de festa.

De bon matí m’he assabentat de l’òbit d’en Santi (Santamaria), i m’he quedat aclaparat, mes que res per l’edat, un personatge com ell no es pot morir tant jove, tots hi perdem un munt.   Ja se que no tothom l’estimava, perquè, en un moment de lucidesa, havia dit unes quantes veritats.   Potser si que el moment no era el millor, però feia falta que ho digues, algú com ell, perquè tingues un valor conseqüent.   Penso que en casos així, els restaurants de debò, haurien de posar tovalles negres i alguna espelma per honrar el finat, perquè vulguin o no, representava en gran manera la nostra cuina.
I que vols, havíem quedat amb en Jordi i en Marc, per sortir avui, he pensat que res millor que menjar i beure a gust a la seva salut.  La primera al Ginger: lacón i alvocat amb salmó, amb el vi del mes, després  a la Plata: els peixets fregits i amanida de la casa, finalment al Vasconia, cua de  bou, panada i carxofes, amb el Rioja habitual.  La penúltima al ascensor i la darrera oficial al Ginger de nou.  En Jordi ha anat cap a casa i en Marc i jo de pujada hem parat un moment al Groucho, inevitable la xerrada amb en Sevilla, personatge habitual del lloc. I a dormir que ja es hora.