Els responsables de l’associació de veïns del poble, avui s’han posat un deu, matricula d’honor, amb el dia que feia, sense parar de ploure, han estat capaços de servir-nos una calçotada com deu mana, els calçots al punt i les carns a la graella, de llenya, per descomptat. Tot estava al punt i érem una bona colla, un d’aquells dinars populars que s’haurien de fer sovint, al país, doncs generen una veritable fraternitat entre veïns. A la tarda he fet a casa una bona foguera, per escalfar i que la Teresa ha aprofitat per fer unes carxofes a la brasa.
El sopar, ha estat quelcom mes, de primer he preparat una sopa de verdures ofegant a l’olla amb bon oli del poble: ceba, api, pastanaga, nap, xirivia, carabassa, i bròquil. Amb un bon raig de vi negre i l’aigua corresponent (sal i pebre, per descomptat) i mitja hora de ebullició ha estat a punt per passar-la pel pimer. Després hem menjat les carxofes, exquisides, crec amb tota devoció que la millor manera (per no dir l’única) de menjar una carxofa, es a la brasa i això entenc que pot arribar a ser una religió o com a mínim una secta. A mes per no perdre el ritme havia comprat al cafè un parell de racions de calamars farcits, que ha preparat la Mari, absolutament bons, i com que el jovent (Arnau i Alba) encara tenien gana he fregit unes croquetes de bacallà que he comprat fetes. Ara, amb tota la calma, faré el carajillo al cafè, mentre penjo el blog i després, tornaré a casa a posar-me la disfressa pel ball, doncs molt a darrera hora he decidit participar de ple en la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada