dimarts, 31 de maig de 2011

La pluja ha arribat, sopar a casa, a BCN.


M’han deixat preocupat uns rodolins que recull Amades sobre la santa del dia, santa Petronella:
Si plou per santa Petronella
Aigua fins a la gonella.
O sia que pot ploure encara més, ja comentàvem fa uns dies que la pluja en aquesta època no fa cap bé al blat i a la vinya, per acabar-ho d’adobar veieu aquest altre rodolí:
Si plou per santa Petronella
Els raïms tornen gotims.
O sia que la cosa no pinta gens bé, estem avisats, proveïm el celler de vins de collites bones que coneguem abans no s’acabin, no sigui que la d’aquest any se’n vagi en orris.

Per sopar, a casa, he preparat una sopa, amb el brou de peix que tenia congelat, a l’olla he fet sofregir ceba i alls trinxats amb una mica de tomàquet de la conserva de casa i un raig de Oloroso sec.  Afegit el brou i arrencat el bull he post un grapat de pèsols i uns daus de peix (que he trobat al congelador i que la Teresa ha dit que era perca, que ella se la fa a la planxa, pel règim), finalment he posat l’arròs i a bullir.  De segon un ou ferrat amb sobrassada, ( si “un” ou només, per allò del colesterol).  Vi de la Terra Alta i un boci de formatge de la Freixneda i a dormir aviat, que avui toca dormir, demà ja veurem.

Tastúlia al Ateneu i un poc de marxa per BCN.

Avui tocava Tastúlia al Ateneu, hem parlat de les verdures, de primavera i altres temps, hem degustat la terrina de verdures, que vaig fer ahir, bé ara us dic com: De primer el motllo o motllos de terrina (rectangulars) ben untats d’oli del Bedorc i empolsinats amb pa ratllat.  Les verdures bullides per separat i deixades un poc crues (ceba tendre, pèsols, pastanaga, espàrrecs verds, carbassó, faves), la base ous batuts amb una mica de crema de llet, sal, pebre negre, nou moscada  i una petita porció del suc de coure les gambes, que també n’hi anaven a la terrina. I la resta era fer capes de verdures i gambes regant-les amb el preparat d’ous. Posades les terrines en una safata de forn amb aigua a la base (bany maria), fins que han estat cuites (cal punxar amb una agulla per saber-ho).  Per servir-la he posat la salsa de Reus que ve en el llibre de Cuina Catalana de Veritat. El vi com sempre (i no es cosa meva) de la Terra Alta.
Han vingut a veurem uns amics: en Marc (que ahir estava a Arnes), la Gemma, la Marta, la Mònica,  pel camí (que vol dir cerveseta i xerrada al jardí del al Ateneu) s’ha apuntat la Rossina, ja habitual de les tastúlies i hem començat amb un mos al Castells, de la plaça Bon Succés: bombes, croquetes, esqueixada, russa, pa amb tomàquet, tot ben regat: cerveses i vi.  Per rematar-ho dignament, hem anat al Pipa Club, avui força animat amb musica de milonga (i ball, pels que en sabien) han caigut els cubates de rigor i tots contents. Que voleu, es una nit normal de ciutat, i demà encara aguantaré aquí però el dimecres... enyoro les meves tomaqueres!.

dilluns, 30 de maig de 2011

Festa de la mel a Arnes, bon dinar a casa i just sopar.

Aquest matí hem passejat complidament per la fira de la mel d’Arnes, es un dels nostres rituals, com sempre hem comprat mel i altres coses doncs es una fira interessant sobretot per temes gastronòmics, doncs a part de mel s’hi venen formatges, herbes aromàtiques, coques, embotits, vi, aiguardent, estris antics, culleres de fusta, cistells, objectes artístics, etc.  Hem dinat a la casa que teníem llogada, un aperitiu a base dels formatges de La Freixneda que varem comprar ahir (que tots hem trobat exquisits) i un paté de senglar de l’Aveyron que havia portat jo de BCN, desprès uns bons entrecots fets a la brasa, acompanyats amb xampinyons saltejats, allioli, amanida, torrades i un bon vi negre de la Terra Alta.  Una bona migdiada i cap a Barcelona de nou.
Allà m’he posat a preparar unes terrines de verdures i la seva salsa per la Tastúlia de demà al Ateneu.  Amb el suc de bullir les verdures i un sobrant d’aquestes m’he preparat un arròs bullit, caldós per sopar, hi he posat formatge ratllat i una mena de “royal” que he preparat posant al bany maria un sobrant, d’ou i crema de llet batuts amb especies, de fer les terrines, tallat a daus, amb un bon bol de sopa i una mica de formatge (endevineu que es de La Freixneda?) i el vi de la Terra Alta que m’he baixat he quedat a punt per posar-vos aquestes ratlles.

US POSO LES FOTOS DE L'EXCURSIÓ D'AHIR, QUE NO VAIG POGUER POSAT PER LENTITUD INFORMÀTICA









I PER QUE NO SIGUI DIT LA FOTO DELS CULÉS VICTORIOSOS


diumenge, 29 de maig de 2011

EXCURSIÓ AL MATARRANYA, FORMATGES I SOPAR DE FUTBOL: CAMPIONS!!!!!!!

Al matí hem anat fins a La Fresneda (la Freixneda pels que ho escriuen en català), al Matarranya (Terol), és curiós constatar que en aquestes terres la gent parla el català de manera normal. Visita turística per la vila: L’ajuntament del S.XVI, “reproduït” (d’aquella manera) al poble espanyol de Barcelona, les esglésies, el castell enrunat i les restes d’una gran ermita amb viacrucis inclòs. El més important i veritable motiu del viatge ha estat la visita a la formatgeria La Freixneda, als afores del poble, guardonada diverses vegades en concursos nacionals i internacionals, no cal dir que hem comprat uns quants formatges. És una visita, tot plegat, força agradable i demà afegiré unes quantes fotos per confirmar-ho, donat que avui el tema informàtic és una mica lent. Dinar a una clàssica fonda de Vallderoures, de pedra antiga i força maca, el menjar res de l’altre món i el vi infernal, què hi farem.

Hem sopat amb la Penya Barcelonista d’Arnes, al cassal, pica-pica (gambes, calamars a la romana, croquetes, musclos... i de segon vedella guisada amb patates, força bona , de postres un deliciós pastís, vi cava, en fi que la gent d’aquest poble saben viure bé, el sopar a la europea, a les 19.30 abans del partit, i quin partit, la glòria de les glòries: Campions!!!!!!!!!!!!!!! Visca el Baaaaaaaaaaaaaaarrrrrrrççççççççaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.



dissabte, 28 de maig de 2011

VIATGE A LA TERRA ALTA, SOPAR A LA CASETA DE FUSTA (DIU LA ROSA MARIA)

Doncs sí, avui hem anat fins al nostre poble predilecte, Arnes, als confins de la Terra Alta, amb el Marc i la Iolanda, el Joan i la Rosa Maria, la Tere i un servidor. Casa de turisme rural, de fusta, amb jardí i a dins el poble. El viatge, amb les noves carreteres ,cada cop més ràpid, ens ha permès de fer tranquil•lament la cerveseta amb uns pintxos al cafè del poble, abans de sopar.

El sopar ens el portàvem, tot un viatge de sopar, Esqueixada de bacallà, tonyina, i seitons de la tieta de la Iolanda, mercat del Ninot, pernil, embotits i formatges que ha portat la Rosa, els vins una mica passats de voltes, que he portat jo: un Medoc (les pàl•lides violetes del Medoc, que diuen els poetes), un Monastrell d’Alacant, potent i tânic, dels que a mi m’agraden, perquè són vins d’aquesta terra, que ha anat de faula per sucar-hi el pa de pessic que teníem de postres. Els cafès i xupitos al cafè del poble, com cal, per cert molt més animat que el del Bedorc. I a dormir ¿aviat? Que demà hi ha excursió , kultural (diu el Joan)

dijous, 26 de maig de 2011

Del creixement de la natura i altres meravelles.

El dia, que ha començat amb bon sol i calor, ha canviat de cara a la tarda, s’ha ennuvolat un poc i , afortunadament, la temperatura ha baixat una mica, esperem que aguanti sense ploure, doncs com vaig comentar en parlar de sant Urbà, no seria una pluja bona, en aquest moment, per l’agricultura.  Tal i com us deia ahir, la natura es sorprenent, la velocitat de creixement, si hi ha aigua i sol, es absolutament impressionant, com mostra us repetiré la foto de fa dos dies de la tomaquera del pati de casa (plantada en un test!) i la foto que he fet aquesta tarda, ja veureu la diferència, amb tant sols dos dies.
En vista de lo bé que em va anar, he repetit de Blody Mary, a casa, i he optat per fer el mos al bar, amb ses noies, que avui es dijous, la Silvia, la Neus, la Olga i com no la Xao Min, avui tocava amanida de “verano”, ja sabeu base de patata, una mica de ceba, pebrot (de llauna), tonyina i ou dur. Per beure així d’entrada ¡sorpresa! hi havia un Ribera de Duero força agradable, però no cal fer-se il·lusions, era per provar si agradava i en volíem comprar, en fi, amb el plat d’amanida i un iogurt ja ha estat bé la cosa, que avui he dinat de debò i cal estar en condicions pel fi de setmana, que tenim excursió a la Terra Alta, amb la colla.  

dimecres, 25 de maig de 2011

Reflexions camperoles i sopar a ciutat.

Aquests dies, quan vas per les carreteres, trobes sovint operaris tallant les herbes dels marges, que amb les pluges recents han crescut de forma extraordinària, m’agrada que a cops entra per la finestra una flaire coneguda i deliciosa: camamilla, que han segat amb les altres herbes, en realitat potser es pot considerar la camamilla una mala herba per lo fàcilment que es propaga.  Avui es sant Urbà, i era creença que si plovia el dia d’avui es malmetien les collites de blat i fins i tot la vinya sortia tocada i si glaçava (!!!!!!), llavors tot se’n anava en orris, com recull amades:  “Si plou per sant Urbà / no menjarem gaire pa”.  Afortunadament no ha estat així i no ens mancaran aquestes dues bases de la nostre alimentació:el pa i el vi.
He sopat a casa, a Barcelona, el gaspatxo de pot (que hi farem), que ha comprat la Tere, després m’he preparat unes salsitxes, a la paella he posat oli, vi negre i les salsitxes en cru, a foc baix he deixat evaporar el vi, les salsitxes han quedat d’un color grana espectacular i he afegit tomàquet triturat de la conserva de casa, he seguit coent a foc lent, cap al final he posat un bon raig de brandi català i he deixat reduir i caramel·litzar be el tomàquet.  He posat les salsitxes en un entrepà de baguette ben untat amb la salsa i amb això, vi del Penedès (el mateix que he emprat per les salsitxes) i un bocí de Brie ja he quedat ben preparat per sortir a donar un tomb pel Barri Gòtic.  

Dia de calor, tarda i nit al poble, amb tota normalitat.

Amb tot i portar anys en el tema em sorprèn lo ràpid que creixen els vegetals, avui el primer tomàquet del pati era perfectament visible, fa dos dies no, es agradable veure créixer la natura, i convido als que son de ciutat a plantar això: una tomaquera en una torreta (un test, pels que no sou del meu poble), els resultats son engrescadors i profitosos.  A la tarda he decidit trencar amb la monotonia i m’he preparat un Blody Mary, a la meva manera, un poc suau, en el vas mesclador he posat el gel necessari, i els condiments: sal, sal d’api, pebre negre, un gotejat de salsa Perrins, (mai hi poso tabasco) un altre de suc de llimona, una mica de ginebra, una bona dosis de vi ranci i el suc de tomàquet (pels maniàtics: 1 part de ginebra, 2 parts de vi ranci, 3 parts de tomàquet ), posat en copa llarga de cervesa, lo de la llimona decorativa, es més per la foto que no pas necessari, estava de meravella i amb la calor que ha fet avui encara més. Tant es així que he decidit anar a sopar al Cafè, justament el que volia sopar a casa, sense encendre el foc, això és lo bo, i ho he aconseguit, una llesca de pa torrat, sucada amb tomàquet, oli i una truita de pernil (la meva previsió casolana era de fines herbes, ja la farem). Cervesa, vi, carajillo i sobretot la bona companyia en el sopar d’en Joan (un altre Joan), i en Francesc, el del gloriós arròs de llamàntol, després s’hi ha afegit en Josep Mª, la conversa no ha anat de indignats, que ja tenim una edat i més aviat el que estem es desenganyats, però s’hi acostava bastant, i tenia una certa inclinació gerrera, que algun polític savi (si es que n’hi ha) hauria d’aprofitar i portar el país on l’hi toca estar.  Per algun problema informatic d'aquests que jo no entenc no va estar possible posar el blog ahir nit, ho sento.

dilluns, 23 de maig de 2011

Segueix la calor, pero jo segueixo fent sopes.

Avui es sant Bobó, que havia estat pastor i pagès i es doncs advocat de la gent amb aquests oficis i tant serveix per guardar les ovelles del llop com les collites dels fenòmens atmosferics, la formula màgica es: "Gloriós sant Bobó,/ pagès i pastor;/ feu que el blat/ surti ben bo." En lloc del blat cal posar-hi el que vulgueu que us arregli, ja ho sabeu, ei! si sou pagesos o pastors, que per altres coses no està clar que serveixi.
 



Per sopar, a Barcelona avui, he preparat sopa de peix per tots, en una olla gran he posat oli, ceba a tires, bocins de tomàquet sec i all trinxat, al damunt caps i espines de peix abundants, un boci petit d’anís estrellat i un xic de pebre vermell, amb l’olla tapada i el foc una mica alt ho he deixat enrossir, abans de posar-hi aigua abundant i sal. A la mitja hora de bullir el fumet era llest i en una altre olla tenia ja preparat un sofregit de sípia tallada petita, ceba i un poc de tomàquet.  Afegit el fumet colat a la segona olla, en bullir una mica d’arròs, que quedés una sopa clareta.  De segon, la santa hamburguesa dels dilluns, avui simplement l’he aplanada ben fina i un cop fregida, ben torrada, en una paella, l’he posat al plat, a la paella una mica de ceba tendre (la part verda, trinxada), dues voltes i un bon raig de vi negre del que estava bevent, un pols de sal, un altre de sucre i nou moscada ratllada, reducció intensa i ràpida del vi a foc viu i cap al damunt de l’hamburguesa.  De postres un bocí de Brie i el vi, que he encetat, un Penedès de Merlot i Ull de Llebre, que pesava d’allò mes bé.  

diumenge, 22 de maig de 2011

Jornada electoral, esmorzar, dinar i sopar, bé.

Aquest matí m`he llevat d’hora per anar a votar, be per anar a esmorzar amb els d’Esquerra de Piera, a Can Claramunt, un ànec rostit que estava de meravella, m’agrada aquesta gent, capaç d’entaular-se i donar a aquest acte la importància que te aquí al nostre país .  El dinar en família, un bon aperitiu i l’arròs de carn i verdures. Tarda de cinema, a casa i mitja migdiada, en marxar la família he aprofitat per relaxar-me i llegir una estona les histories de Pere el Gran. El dia tot i que deien que plouria, ha aguantat de moment i amb força calor.
Per sopar i acalorat que he anat tot el dia m’ha vingut de gust la crema de carabassa, que havia sobrat del divendres, però aquest cop freda, això si amanida amb unes cullerades de pesto, (salsa sobrant dels espagueti de dissabte al migdia), ha quedat força bé i refrescant.  De segon m’he fregit un parell de panadons de tonyina dels que tenia congelats, no se si us he explicat com els faig, normalment compro la massa de panadons ja preparada i sinó la faig amb farina, aigua i oli.  El farciment habitual es tonyina en oli, de llauna, ous durs, pebrot de llauna i olives farcides, a cops hi poso també cogombre en vinagre o tàperes en vinagre.  Tot trinxat menut i amanit amb l’oli de la tonyina es el farciment directa pel panadons, desprès fregits ben rossos i cap a taula,  per beure m’he acabat l’ampolla de la Terra Alta i cap al Cafè a fer el carajillo i veure els resultats de les votacions.