dimarts, 17 de maig del 2011

Reflexió entre el verd de la vall i sopar triat al poble.

Baixava aquest matí des de S. Llorenç d’Hortons cap a Sant Sadurní i contemplava l’extensa verdor de les vinyes, emmarcada cap a la dreta i seguint el curs de l’Anoia per unes bones franges de verd boscà, que arriben fins mes enllà del Bedorc, miraculosament preservades de la febre constructora, aquestes terres, ara en part mes protegides pel parc natural, son un lloc únic, es un privilegi viure-hi.  Cap a l’esquerra les planes elevades d’Espiells son un altre lloc preservat i feliç, d’un caire tranquil i acollidor.  El miratge s’estavella en arribar a S. Sadurní, quan el primer que et trobes es un polígon industrial.
Per sopar i tot aprofitant restes, m’he fet una sopa amb crosta, sistema medieval que ha arribat fins els nostres dies (la meva avia en feia), podeu veure-les al Cuina Catalana de Veritat.  En una cassola de terrissa, de la vall d’Uixó,  amb oli, he saltejat unes potes de sípia trinxades ben petites, en ser blanques he afegit ceba trinxada fina i ho he deixat fer fins que començava  a rossejar, he posat el pa sec tallat per sopes i desprès de donar-l’hi unes voltes una culleradeta de pebre vermell, unes voltes mes i el brou de peix que ja havia descongelat, una picada feta amb all, safrà, comí i un poc de farigola i orenga, a mes d’un grapadet de pinyons, ben dissolta amb conyac i el mateix brou de peix.  Vint minuts d’ebullició i he posat per la superfície un ou batut, ben empolsinat amb canyella en pols.  Ha quedat amb la suculència típica d’aquestes sopes, un xic fortes pels condiments, o sia que beure-hi vi negre no ha estat l’heretgia que podia semblar, un poc de formatge (Gorgonzola i Cantal) de postres i cap al Cafè a acabar el dia relaxadament.