Be per les tomaqueres i sopar al bar.
Lo del creixement de les tomaqueres anava en serio, mireu-ne l’aspecte des de la darrera vegada que vaig posar foto, que repeteixo per que pugueu comparar. La pluja d’aquests dies hi ha contribuït també, suposo. En fi que estic delerós de que madurin per tastar-los, encara que per això falten un parell de setmanes o més i suposant que pugi la temperatura, que ha refrescat. M’he dedicat un Blody Mary dels meus a tall d’aperitiu i he anat a sopar al Cafè, que avui es dijous. 
Tal i com preveia avui han vingut a sopar ses noies i, cosa no habitual, en Jordi, que per cert acaba també de reprendré el seu blog (el podeu veure clicant a la imatge de seguidor), per cert força reivindicatiu, ell diu que es un blog de pràctiques i no més hi escriu quant està emprenyat (ull!, no indignat, que els de la nostre edat ja anem una mica mes farts, del mateix que els joves). En fi que per sopar estàvem la Sivia, la Neus, la Olga, la Xao Min, en Jordi i un servidor, mes tard s’ha afegit en Joan (dels helicòpters). He menjat un petit entrepà de llom amb ceba, ja que havia dinat be a la Munia (uns galta de porc al forn deliciosa entre altres coses) i a mës m’havia fet per berenar un biquini serio (pernil ibèric i emmental). El vi inevitable de la casa i els xupitos de Whisky per seguir la conversa. I aprofitar per dormir que el Cafè tanca a les 11.
Lo del creixement de les tomaqueres anava en serio, mireu-ne l’aspecte des de la darrera vegada que vaig posar foto, que repeteixo per que pugueu comparar. La pluja d’aquests dies hi ha contribuït també, suposo. En fi que estic delerós de que madurin per tastar-los, encara que per això falten un parell de setmanes o més i suposant que pugi la temperatura, que ha refrescat. M’he dedicat un Blody Mary dels meus a tall d’aperitiu i he anat a sopar al Cafè, que avui es dijous. 
Tal i com preveia avui han vingut a sopar ses noies i, cosa no habitual, en Jordi, que per cert acaba també de reprendré el seu blog (el podeu veure clicant a la imatge de seguidor), per cert força reivindicatiu, ell diu que es un blog de pràctiques i no més hi escriu quant està emprenyat (ull!, no indignat, que els de la nostre edat ja anem una mica mes farts, del mateix que els joves). En fi que per sopar estàvem la Sivia, la Neus, la Olga, la Xao Min, en Jordi i un servidor, mes tard s’ha afegit en Joan (dels helicòpters). He menjat un petit entrepà de llom amb ceba, ja que havia dinat be a la Munia (uns galta de porc al forn deliciosa entre altres coses) i a mës m’havia fet per berenar un biquini serio (pernil ibèric i emmental). El vi inevitable de la casa i els xupitos de Whisky per seguir la conversa. I aprofitar per dormir que el Cafè tanca a les 11.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada