Vaig dir-vos que parlaria dels Almogàvers i ara ho faig. Sembla ser que aquest exercit, mercenari o sia res d’heroïcitats romàntiques, era extremadament efectiu en termes militars de l’època. Vestien una mica de qualsevol manera, vesta curta i cames nues, calçat de pells, lligat, la seva arma bàsica era un coltell (ganivet) de dimensions respectables, no duien doncs armadura, ni casc, ni altres elements protectors. ¿Com eren doncs tant efectius enfront un exercit cobert d’armadures, amb espases i llances?. Es senzill: tenien més mobilitat (algú amb ferro protector al damunt no belluga amb agilitat) i a més es feien la vida amb el botí de guerra. El coltell podia ser introduït entre les peces de l’Armadura del guerrer i no hi tenia cap defensa. Diuen les cròniques de l’època que en els primers minuts de batalla podien matar dos o tres oponents, vol dir això que si eren mil Almogàvers, en el primer xoc l’enemic tenia tres mil baixes, i la resta sovint s’espantava del “gran carnatge” que mencionen les cròniques i fugien.
Avui tenim un altre sant desconegut per la majoria, sant Medard, que te molt a veure amb la pluja:
Si plou per sant Medard,
Plou sis setmanes cap al tard.
No ha plogut, al menys on jo he estat, podem respirar. Per altre banda no ha estat la cosa tant fina, ja que.
Segons sia el dia de sant Menard,
L’Agost serà.
I ja sabem que si no plou al agost, no es fan bolets, en fi no es pot tenir tot en aquest mon.
He sortit a la tarda, al Ginger i La Palma, darrer xupito al Groucho (les tradicions no s’han de perdre mai) i he sopat en tornar a casa, el meu ou ferrat habitual, amb llit de patata ratllada i fregida cruixent, en aquest cas he fregit abans unes llesques fines de cansalada curada, fins que han estat cruixents i que he posat per damunt de l’ou en ser al plat. El vi negre de la D.O. Catalunya d’ahir i poca cosa més, que es tard i no sabem si vol ploure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada