Per trencar el malefici d’ahir, avui ha fet un bon sol, si més no fins a migdia, la cosa s’ha anat complicant i en arribar a Barcelona estava ben ennuvolat i corria un aire fresquet, que deu ni do. Llegeixo a l’entranyable Amades el primer sant del dia, totalment inversemblant: “El Venerable Àngel del Pas”, segons diu perpinyanès i la mare de Deu baixava cada nit a parlar amb ell, també reconeix que no comptava amb gaire devoció, ara ja no en deu tenir gens, i a mi que m’agraden els marginats i les causes perdudes, penso que es un bon motiu per declarar-me’n seguidor, bé, si no te un blog, s’haurà de fer. De tota manera avui comença el mes que ve reflectit amb la dita: “Pel juny / la falç al puny” i si es tracta de segar ja sabeu que quant convé “seguem cadenes” i pel que sembla, si us mireu els diaris, es el moment adequat.
Us ho explico en caire telegràfic: entrepà a la plaça S. Jaume, al raconet, un “Pasota”: llom, bacon, formatge, ceba, mostassa, ben torrat, que me’l he menjat pel carrer sentint la “caserolada”. He anat passant, per tots els llocs habituals: La Palma, el Ginger on he coincidit amb en Joan i en Jordi, xerrada política ineludible també amb la Jan i en Pep, l’Ascensor per quadrar un tema amb l’Angel, i xerradeta amb en Pep, que feia temps que no veia, el darrer xupito al Groucho i a dormir... Ah!, si: visca “El Venerable Angel del Pas”, a veure si algú m’explica de que ve aquest nom, perquè sinó ho haurem de posar al cabàs del surrealisme pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada