diumenge, 31 de juliol de 2011

Matí de mercat, tarda de turmenta,, sopar de restes.

Pel matí, com us vaig dir ahir,  hem anat al mercat de Piera, he comprat verdura ecològica a en Tomàs, de Sant Jaume, que ara hi té  parada, demà ja us explicaré que he preparat amb les verduretes.  Dinar seriós, amanida de patata i xai a la provençal (us poso la foto, per que ha quedat preciós i boníssim).  A la tarda, com a la major part del país pluja intensa, llamps i trons, aquí no ha estat especialment forta, ens ha semblat una de tantes turmentes d’estiu, això si el termòmetre ha fet una davallada de 9ºC en poca estona, ¡fantàstic!, he cuinat a la tarda part del dinar de demà i cap el tard han vingut els amics a prendre uns vins, en Joan i la Rosa, en Jordi, en Marc i la Iolanda, hem estat xerrant i rient fins l’hora de sopar i més.
Per sopar m’he declarat en vaga, ja que la nevera estava de gom a gom, he posat totes les restes dels darrers dies a taula: crema de porro i gaspatxo, fideus a la cassola, verdura bullida, embotits, amanida de patata, pels que tenien més gana hi havia bistecs i truites, en fi gana no n’han passat, però he aconseguit buidar una mica la nevera, de postres fruites varies, en especial meló chanteloup i una síndria petita súper gustosa que ens va regalar en Jep al comprar els préssecs el cap de setmana passat.  El carajillo i el whisky al Cafè, més xerrera, i a punt per anar  a dormir de valent, que caram! que demà és diumenge!.   

dissabte, 30 de juliol de 2011

Matí de compres, intensiu, tarda de tele i sopar a casa.

Hem aprofitat per fer compra llarga al matí, a Sant Sadurní, així demà tan sols caldrà anar per coses concretes, tot passejant, pel mercat de Piera.  Vol dir també que demà estaré unes quantes hores cuinant, per tenir coses enllestides per uns quants dies i poder gaudir un xic de les vacances, encara que sigui per no fer res, com aquesta tarda, que tot mirant una pel·lícula a la tele, he anat fent la migdiada, fins a l’hora d’anar al Cafè a fer la cervesa de la tarda.
Per sopar hem fet bullit de bròquil i patata, un cop cuits hi he afegit unes mongetes ja cuites, de pot, simplement que s’escalfessin, es una combinació habitual a casa nostre i força agraïda.  L’hem acompanyada amb una mica de tomàquet (del pati) amanit i algun embotit, entre l’embotit una bufa de fetge, que he comprat al matí, procedent de Girona, de Molló, que ha resultat excel·lent, la verdura simplement amanida amb l’oli del Bedorc i un pols de pebre negre.  De segon hem tirat de les habituals petxines gratinades, que tenia congelades, de postres, ja al Cafè un gelat de xocolata i el carajillo de costum.  I la xerradeta habitual amb els amics fins l’hora d’anar a dormir, o mellor dit de posar-vos aquestes línies.     

divendres, 29 de juliol de 2011

De nou al Bedorc, per uns quants dies, sopar a casa i Cafè.

Avui ha estat santa Marta, patrona dels hostalers, també dels taverners i segons explica Amades dels “aventurers”, sense que aconsegueixi esbrinar a que es dedicaven aquests, quin era llur ofici, com darrera explicació diu si no serien els valents encarregats de posar ordre als hostals, una mena de “segurates”, vaja, jo més aviat, com romàntic que soc, penso que serien els aventurers de debò, els que anaven a córrer món cercant aventura.  Com dada curiosa apunta que segons creença popular avui no es matava cap gat, ja que els hostalers no s’atrevien el dia de la patrona a donar gat per llebre.    
He preparat una crema de porros per sopar, tèbia, que no ha donat temps a refredar-la més (ja sabeu porro ofegat en oli i mantega, unes patates per espessir, aigua i un cop bullit, tot passat pel pimer amb llet abundant, sal, pebre i nou moscada per aromatitzar).  De segon he fet una truita gran de ceba i carbassó i un altre de pernil curat, que hem menjat amb pa amb tomàquet. I cap al Cafè on ¡Oh, sorpresa! hi havia una nodrida concurrència sopant, a més de les habituals dels dijous: la Sílvia i la Neus, hi eren en Cisco i la Lourdes, en Jordi de Font-Galí i senyora, la Alícia i en Manolo i força gent més, com veureu a la foto la terrassa era al complert i no es veu tota (lamento la qualita, pero està feta amb el mòvil). En fi el carajillo en bona companyia i una bona i alegre conversa per acabar el dia.

dijous, 28 de juliol de 2011

Matí de radio, dia sense entrebancs i al vespre...

Pel matí, he anat a Radio Hospitalet, una entrevista , que sortirà en ona, a mitjans del mes d’agost, per parlar del blog (blogs en realitat), m’ha encantat retrobar-me amb aquest mitjà de difusió, per que d’alguna manera em sembla més proper al boca-orella, que qualsevol altre cosa. He aprofitat per donar un tomb pel barri, Mercat de Santa Eulalia, aquestes visites improvisades m’encanten i penso que és el que cal fer quan un és fora del seu entorn habitual.  Llegeixo a l’Amades que ahir era santa Anna, diu que es muntava una fira entorn l’església de la santa, i els descampats que llavors hi havia entorn el monestir, principalment el mercat era de fruites i és que si per sant Jaume obligat menjar melons, per santa Anna la fruita obligada era el raïm, de tal manera que menjar-ne abans d’aquesta data era mal vist.
Al vespre hem sortit amb en Marc i en Jordi, a repartir oli del Bedorc i és clar hem continuat pel barri, truita i vi de la Pàmela, a La Palma. Formatge i vi (no ho se ben be de on), al Meson, mentre veiem el Barça (genial per cert), finalment al Ginger, el plat de pasta del dia que sempre és gloriós i alguna cosa més, per part d’en Jordi i en Marc, que tenien gana.  El vi hem continuat amb el de la Pàmela, (és prou bo per beure’l dos dies seguits o més), carajillos i xupitos, com cal, en fi un festival.  De tornada a casa encara he parat al Groucho, avui força plè, i ja n’hi ha prou per avui.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Visita a en Pep Salsetes, un bon dinar i sopar a BCN.


Cap a migdia hem anat amb en Jordi al Serrat de l’Ocata a veure en Pep, ¿el motiu?, que en Jordi ens preparés un blog on tots dos parlarem de temes específics de cuina, no patiu així que estigui en marxa ja avisaré, per si el voleu consultar.  Com es habitual en Pep ens ha ofert un bon dinar, uns magnífics fideus a la cassola, que hem acompanyat amb una bona amanida del seu hort, una verdura tant excel·lent, que en Jordi que no suporta el carbassó, ha acabat menjant-ne de cru, simplement amanit i dient que així, si que li agradava. Les fruites de les postres, de varietats no gaire habituals i sabor exquisist, eren fruit de la recuperació de llavors antigues d’en Pep i la xarxa que ha creat, que està donant uns resultats meravellosos.  Bé la cosa ha quedat gairebé enllestida i molt aviat començarem a oferir-vos un bon repertori.
Altre cop a ciutat, una cerveseta al sofà i una mica de lectura, que per això estic de vacances.  Com que estàvem sols, la Teresa i jo hem baixat a fer un mos al Alt Heidelberg, de la Ronda, com que el dinar havia estat quantiós, amb un entrepà de dos pisos, especialitat de la casa, m’he quedat bé, la Tere fins i tot ha fet el seu règim amb una hamburguesa i choucroute.  He seguit amb cervesa, una gerra Maximilian (mig litre) i el cafè a casa, que per això ens hem comprat la Nespresso.         

dilluns, 25 de juliol de 2011

Barcelona, melons i sopar de peix.


De nou a ciutat he mirat que explica Amades del dia d’avui, Sant Jaume, antuvi festa senyalada a BCN, ja que diu que es muntava una gran fira al carrer Ferran, entorn a la església de Sant Jaume, que estava on avui hi ha la plaça d’aquest nom, la fira era principalment de melons, ja que era costum obligada, de la burgesia barcelonina, menjar meló el dia d’avui, més tard s’escampà la fira fins a la Rambla, on hi havia gran nombre de parades de llibres vells, que atreien els intel·lectuals.  He sortit una estona a comprar quelcom per sopar i com sempre he acabat rondinant de l’exagerada presencia de gent al carrer, sempre hem passa igual, quan he estat uns dies al poble.
He preparat un rap amb patates, en la cassola fonda de ferro he muntat un bon sofregit de ceba, porro, all, tomàquet, julivert, tot posat a alhora i ben reduït, cap al final una mica de vi ranci i finalment patates escairades, uns tombs i ben cobert d’aigua a bullir deu o dotze minuts, he afegit llavors el rap a rodanxes força gruixudes i l’he deixat coure 6 o 7 minuts.  D‘entrant una mica de gaspatxo de pot, que a ciutat fa més calor que al Bedorc, on les nits son encara fredes, la Teresa ha continuat amb les seves verduretes, avui s’hi ha apuntat la Gemma.  I sense preses, que les vacances son per relaxar-se i demà no tinc feina fins a mig matí.