dimecres, 31 d’agost de 2011

Continua forta la verema, sopar de pizza, feta a casa.

La verema continua el seu ritme, de tota manera avui, 30 d’Agost, és sant Victor, patró dels camps d’ametllers, invocat pels seus conreadors per tenir bona collita, penseu que antuvi l’ametlla era el conreu important a moltes zones de Catalunya i si ara està en retrocés és per la competència deguda a la globalització i al fet que es deixa importar qualsevol cosa a preus baixos, encara que es carregui els mercats i forma de vida de la gent del país.  L’ametlla era, fa anys, la collita important que començava, després les veremes i abans de la oliva.
Per sopar he fet una crema de porros, ofegant en oli i mantega un poc de ceba i porro abundant trinxat tot plegat, en ser tou, afegir aigua suficient i les patates trossejades.  En passar-ho pel pimer una mica de crema de llet i per variar, uns bons grapats de formatge ratllat.   De segon he preparat pizza, que l’Arnau i l’Alba encara son de vacances al poble i els hi encanta.  Primer he preparat la massa de pa com de costum (farina, aigua, sal, llevat i un raig d’oli) i mentre pujava un xic, he tallat els ingredients.  Escampada la massa en la safata de forn he anat posant: orenga, carn picada de vedella, ceba trinxada, rodelles fines de tomàquet, pebrot verd a tires fines, rodanxes amples d’albergínia, empolsinat de sal i generosament de formatge (mozzarella i emmental), ben ruixada d’oli, cap al forn (si fa o no fa mitja hora) i cap a taula, ben daurada.

dimarts, 30 d’agost de 2011

Dia fort de feina, com toca, sopar com cal.

El dia com és evident en plena verema ha estat dur, el temps ha propiciat les corredisses, em parlava ahir un pagès amic d’un merlot de mes de 16 graus, això és una dada important, ja que vol dir que el grau puja i l’acidesa baixa, i això darrer és el que marca més el moment de la collita, si més no pel que fa als vins de base del cava, que son majoritaris a casa nostre.  En fi que he aprofitat uns moments de la tarda, a casa, per relaxar-me i preparar una coca especial pel sopar, en una base de massa  de pa he afegit oli abundant i olives negres trossejades, he emprat mig per mig farina normal i farina d’espelta, ben escampada la coca a la safata de forn l’he espolsat d’orenga i l’he ruixat, encara amb oli d’oliva, del Bedorc, és clar.  Quan era cuita de sota (el meu forn al poble es de gas) l’he espolsat amb formatge ratllat i l’he acabat amb el grill.
La coca era per dur al sopar dels dilluns, a la barbacoa d’en Jordi, i pel poc que ha durat devia d’estar bona, hi havia força coses més, la ceba amanida d’en David, que com sempre picava un xic, els tomàquets, realment gustosos d’en Juan Manuel, que increïblement eren uns vulgars híbrids, això si collits madurs de la mata, dels més bons que he tastat aquest estiu, que ha sigut pròdig en tastos.  Xai i botifarres a la brasa com de costum, sangria de préssec força bona, vins blancs i negres, cava, galetes amb xocolata (70% de cacau), cafès i Whisky, que no falti, la conversa com sempre lo millor de la nit.

dilluns, 29 d’agost de 2011

S’ha acabat la Festa Major, tot tornarà a la normalitat.

He dormit fins tard, que el cos m’ho demanava, la cerveseta al bar i la xerrada amb els amics, per dinar un bon aperitiu i un arròs a la milanesa amb cecina de vaca i bolets (congelats), cal fer el sofregit amb ceba, la cecina i finalment els bolets variats, en oli i mantega.  Donar uns tombs a l’arròs i afegir l’aigua i una picada d’all i safrà.  En ser cuit mantega i formatge (emmental) i cap a taula.  El dia ha passat sense pena ni gloria, mitja migdiada i sessió d’acupuntura (que m’ha fet el Dani) per acabar de posar ordre a l’afonia que m’ha donat la llauna aquests dies i que encara no està del tot resolta.
Per sopar calia anar a la pista, que hi havia pa amb tomàquet, embotits i formatge per tots, el sopar bingo que cada any clou la festa major, junt amb un esplèndid castell de focs, certament impressionant e inesperat, pel fet de ser un poble petit i amb un baix pressupost per aquestes coses.  Com de costum no he cantat cap bingo i a dormir, que demà cal estar en forma, que la verema continua i la feina va a més.

diumenge, 28 d’agost de 2011

Continua la Festa Major, sopar convidat i ball.

Per dinar hem fet bona teca, que és festa major, de primer una amanida de patates, amb rodanxetes de ceba i de pebrot verd, ou dur, la clara trinxada i el rovell per la salsa, junt amb tomàquet, all, alfàbrega, sal, pebre negre i oli abundant, pel damunt de tot uns bocins, generosos, de salmó fumat.   De segon un xai a la provençal, formatges i meló de postres.
Per sopar hem anat convidats a la barbacoa d’en Jordi, hem portat amanida de les de la Tere i vi (negre de la vall del Cinca), i com tothom ha aportat quelcom hi havia formatges (Camembert), mongetes saltejades, sobrassada, allioli, pa amb tomàquet, i les glorioses botifarres de Cal Sala, d’Hostalets de Pierola, fetes a la brasa, cosa fina.  Coques de postres, cava, cafès, i el deliciós te a la menta d’en Jordi, amb tot això i molta gresca i xerrera (jo no, que encara estic afònic)  hem estat a punt per anar al ball, hem ballat com cada any, amb la Teresa el ball del fanalet, un clàssic de casa, que convé fer durar. I a dormir amb moltes ganes.




dissabte, 27 d’agost de 2011

Festa major del Bedorc, cremat i espaguetti.

Avui ha estat un dia difícil de feina i a més de feina afegida, que calia fer el cremat per les Havaneres, que avui és Festa Major al poble, hi havia sopar al carrer , havaneres i ball de música de llauna.  Com sempre hem tocava fer el cremat i els espagueti de mitja nit.  Una inoportuna afonia total, fruit d’un refredat, m’ha impedit fruir de tot això que us dic, però les coses han sortit com calia.  Per sort hi ha al poble jovent capaç de recollir el repte i ser continuadors de la tasca que portem fen fa anys. He tingut ajudants, interessats en els temes, tant per el cremat com per els espagueti, m’ha semblat tot plegat una bona senyal, la continuïtat crec que està assegurada.
Per sopar, un xic improvisat, ja que feia la salsa dels espagueti (un altre dia us donaré la formula), he menjat una truiteta, de cebollí me l’he feta, amb pa amb tomàquet, i hem tastat un paté de cérvol, que l’Arnau i l’Alba havien portat de França. I els formatges, del mateix viatge, ha estat un sopar agradable (ells han menjat verdures a la planxa, que ha preparat la Teresa). Be la festa continua pels joves i jo em retiro, per cuidar la meva gorja.  

divendres, 26 d’agost de 2011

La calor i la humitat, han precipitat la verema.

Si, avui ja s’ha notat de forma total la verema, les carreteres, envaïdes de tractors amb els seus remolcs, curulls de raïm madur, destinat a les premses, d’aquests mostos seran els vins d’enguany, vins del nostre país, vins de casa nostre que hauríem de conèixer i estimar.  Sempre en aquestes dates em faig la pregunta: ¿com seran els vins aquest any?, a cops és possible somiar, en funció del clima que hem tingut i altres factors, però enguany, amb un estiu atípic com el que ha fet és difícil imaginar resultats, i la cosa tot just ha començat, la humitat i la calor actuals no son un bon presagi, però sempre existeix l’esperança, qui ho sap si hi haurà un vi excepcional, una parcel·la especifica que donarà la gloria dels vins de Catalunya.
Cansat de tot un dia de bogeria laboral, tenia poques ganes de fer sopar i la cosa ha estat rodada, dijous , sopar de ses noies al Cafè i com na Rosa Maria i en Joan, encara de vacances s’hi ha apuntat, jo també, és a dir, a més dels mencionats estaven la Silvia, la Neus, la Olga i la Xiao Min, mes tard s’ha afegit també la Carme, en fi una bona colla.  He menjat truita de patates, realment bona, molt al seu punt, amb pa amb tomàquet, vi de la casa (amb sifó, Bacus em perdoni, però és que encara hi ha vins que ho demanen a crits).  Gelat de xocolata, carajillo, una bona xerrada i encara he vist un bocí de pel·lícula per la mainada, que feien a la pista, que, per si no ho sabíeu, ha començat la Festa Major del Bedorc i això vol dir que demà, sense anar més lluny, tinc un munt de feina en el tema.