dimarts, 23 d’agost del 2011

Anuncien que la calor s’acaba, però de moment no s’ha notat.


Un dia més de calor emprenyadora i humida, ha aportat cap a la fi una posta de sol força maca. M’hi he pres un vi ranci jove, d’una cooperativa del Montsant, que tenia encara alguns reflexes vermellosos i anava al dit amb els colors de la posta, uns daurats que han anat cap a vermells i ocres.  He picat uns picos (bastonets de pa cruixents) i una mica de llonganissa.
Per sopar he preparat un suc de tomàquet, tot passant tomàquets pel pimer, junt amb aigua, sal, oli, pa sec, alfàbrega, una mica de salsa de soja i oli de sèsam.  Ben refredat ha estat l’entrant, de segon una truita de ceba i carbassó per tots, amb pa amb tomàquet, cal fer lentament la ceba i afegir després el carbassó i deixar-lo fer suaument.  El preparat s’afegeix als ous batuts amb sal i pebre i es fa la truita al gust.  Es una truita suau, lleugera i que a casa meva ha estat sempre tradicional. He acompanyat amb el criança negre del Penedès d’ahir i de postres hem picat gorgonzola de Cal Miqueló, amb una mica de pa de coca de l’Arseni.  Després he anat a fer la cervesa amb els resistents de la barbacoa d’en Jordi, poca estona i cap a casa, a curar el inoportú constipat que m’ha agafat (a base d’infusió de gingebre amb mel i llimona).