diumenge, 11 de setembre del 2011

11 de setembre, la diada, esmorzar, dinar i sopar.


Calia fer esmorzar per una bona colla (130 més o menys segons les estadístiques oficials) que han tingut la bona voluntat de pujar al acte anual de canviar la bandera del nostre país, que oneja sempre al cim del Figarot.   La cosa no ha estat fàcil, ha estat suada, molt suada per la calor i xafogor que feia, però ens en hem sortit be, del handicap i tothom ha menjat i begut. Hi havia pa amb tomàquet, embotits, formatge i la truita famosa de monjetes amb botifarra de perol, que te els seus adeptes.  Bandera canviada i acte conclòs, la carrera era per arribar al cafè del poble i prendre una cervesa fresca com cal.  També ho em aconseguit.   Tenia que fer el dinar per la família, uns canapès d’aperitiu (amb ajuda dels nois), salmó fumat, sardineta, formatge i un arròs de llamàntol (que anava a bon preu al súper habitual), males llengües diuen que son de piscifactoria, que hi vols fer.  Simple sofregit de ceba i pebrot, després de fregir els trossos de llamàntol,  brou de peix i aigua, acabant-ho amb un trinxat d’all i julivert.
  
Com que he anat a la tarda al metge, per una afonia ,que ja em dura massa, i he acabat tard he anat a sopar al bar, amb la Silvia, en Jordi, en Josep Mª . I també en Marc i la Iolanda, que han fet acte de presencia per estalviar-se La cua de l’autopista de camí a BCN. Jo he menjat salsitxes i ou ferrat, amb un tomàquet obert i un poc de pa, vi de la casa (amb sifó, és clar) i carajillo, amb un pa de pessic en tota regla que ens ha convidat la Laura.