divendres, 9 de setembre del 2011

Antuvi aplecs, sopar fàcil poca cosa més.

Es celebrava fa temps en el dia d’avui (8 de setembre) el naixement de la Mare de Deu, fet que aprofitaven per fer la seva festa, les mares de deu trobades (que no sé per quina raó son moltes a Catalunya), inclosa la de Montserrat, que va canviar la seva festa fa temps ja.  Amb ocasió de tot això es celebraven nombrosos aplecs al país, si be en molts casos la gent es portava vianda de casa, o tirava de brasa feta al lloc i al moment, en alguns casos hi havia teca popular organitzada, com podien ser coques de comí o farinetes i altres coses, segons recull l’Amades.   Penso que els aplecs, encara que avui en dia no tinguin un motiu religiós, es una costum social pròpia de casa nostre, que cal conservar i cultivar.  Aquí al Bedorc, per exemple es celebra, cada any, l’aplec de la Pineda, sense cap motiu religiós aparent (si per cas serà druida donades les peculiaritats del lloc).
Per sopar i amb poques ganes de cuinar m’he fet un entrepà de salsitxes, amb pa amb tomàquet, i per acompanyar m’he obert un tomàquet (un Sant Joan) que he guarnit amb ceba confitada que tenia a la nevera, es tracta de ceba (Figueres), que poso, tallada a tires, amb sal a escórrer una o dues hores i que després amaneixo amb oli, pebre negre i pebre vermell dolç, deixant-ho amb aquesta marinada una bona estona  (i uns quants dies a la nevera, si en sobra), el vi del Penedès habitual i un xic de formatge (Munster) de postres. I cap al Cafè, a fer-la petar una estona.