dimecres, 29 de febrer de 2012

Dimecres ja, segueix el bon temps, sopar senzill.

Als migdies la calor es fa notar, als matins va augmentant la humitat ambiental, però no plou, diuen que la manca de pluges no te antecedent des de els anys quaranta, de fet hi ha alerta per perill d’incendis, cosa poc habitual per aquestes dates. He sentit per la tele que de cara als propers dies pot canviar la cosa, tant de bo plogués, que el camp tard o d’hora sen ressentirà d’aquesta sequedat.
Per sopar l’habitual crema de carabassa, amb la ceba ofegada, carabassa, patata i el licor de canyella. De segon he començat fregint, ben torrades i cruixents, unes llesques de cansalada curada, després en el mateix oli una mica de pa a tires, que en treure del foc he fregat amb all cru.  Tot plegat per acompanyar l’ou ferrat que he fet a continuació amb oli net, salpebrat en sortir de la paella i cap a taula amb la seva guarnició. Una mandarina per pair la grassa i el vi d’ahir, que encara no he acabat i a dormir, que darrerament estic aconseguint no anar massa tard i el cos ho agraeix.        

dimarts, 28 de febrer de 2012

Resposta a una bona pregunta, sopar tranquil.

Si us mireu el comentari del dia 18 de febrer (està posat ahir en realitat) veureu que Cuina Cinc, un bon blog de cuina, fa el comentari sobre si l’escudella catalana es l’únic “cocido” que porta pilota.  Al meu parer (haig de dir que de cuines d’altres llocs, no en tinc coneixements massa a fons) en principi és l’únic que porta pilota, oficial i sistemàticament, no obstant estic segur que trobaríem escudelles amb pilota, puntualment, a tot el llarg de la costa mediterrània, de Castelló a Alacant.  En veure la pregunta he recordat que fa molt temps m’havien parlat d’una escudella amb pilotes a Murcia.  He cercat per Internet i he trobat en la cuina murciana un brou de “pava”, amb pilotes, això si les fan rodones, com una mandonguilla gran, i solen ser individuals (això ho recordava i ho he confirmat), també una recepta de “cocido murciano” amb unes pilotes molt més complexes (inclouen fetge, sang i pinyons).  Es possible que en altres zones, també de forma local es posi aquesta delicadesa. Si en sabeu d’alguna ens ho dieu.
Per sopar he fet una crema simple de bròquil, ofegat de ceba en oli, amb una mica de vi ranci, aigua, sal i el bròquil trossejat, poc més de mitja hora bullint i al passar-ho pel pimer una bona cullerada de miso, al plat un xic de pebre. De segon he aprofitat un tros gran de braó de bou del brou de diumenge.  En la cassola he posat oli i ceba tendre picada fina, en ser tova una mica de farina, he afegit aigua i una barreja de mostassa (marron), vinagre i vi blanc, sal, pebre i nou moscada, he deixat fer un xic la salsa i he posat la carn tallada a rodanxes i julivert trinxat deixant-ho encara uns deu minuts (aquesta salsa és una variant de la salsa Robert (atribuïda al Mestre Rupert de Nola).  Una mica de Brie i el vi del Pays d’Oc ha fet la cloenda del sopar.     

dilluns, 27 de febrer de 2012

Dilluns, retrobada i sopar senzill.

A la tarda he baixat al Pipa, havia quedat amb en Ramón, un amic que no veia des de feia uns anys, hem estat xerrant amb ell i en Jaime, una bona estona, entre copes i hem quedat per veure’ns de nou el proper dilluns, que tornarà a ser a BCN, m’ha alegrat veure que segueix tan actiu i eixelebrat com sempre.
La Tere havia fet verdura de bledes i patata i les he aixafat amb una forquilla i les he posat en la paella, on ja tenia ben daurats cansalada i alls a bocins molt petits, ben remenat i un xic daurat ha acompanyat l’hamburguesa (avui és dilluns, segur), que he fregit en una paella i un cop daurada d’un costat l’he girada i he posat als voltants la part verda d’una ceba tendre, trinxada, uns moments i he afegit farina, tot just remenada he posat vi blanc, dos dits  d’ampolla que quedaven del Macabeu del Baix Penedès (be, el que quedava després de posar-me la darrera copa, a tall de comiat), sal, pebre i un polsim de sucre (per contrarestar l’acidesa del vi, és important fer això, en especial amb els blancs).  Uns minuts fent xup-xup i ha quedat una salseta molt bona. Un parell de bunyols de quaresma, encara i uns glops de vi negre del Pays d’Oc, que he obert perquè ja no quedava altre cosa, caldrà que ompli una mica el rebost els propers dies.   

Diumenge, un dinar com cal, al vespre copes i Barçaaaa!!!!.

Hi havia dinar de família, aperitiu amb el que vaig fer ahir (ja vaig doblar les quantitats), més una mica de guacamole. De primer he fet unes llenties, cap de costella ben daurat, sofregit de all, ceba, porro, tomàquet concentrat, pebre vermell, fulla de llorer, amb una mica de brandi, en posar l’aigua: les llenties, pastanaga, api, espàrrecs verds, carxofes, tot tallat a bocins. Al cap de vint minuts patata i carbassó a daus i vint minuts més.  De segon hi havia les galtes de vedella que vaig cuinar ahir la tarda . sofregit de ceba i porro amb un xic de tomàquet concentrat, ceps trossejats petits i ajudat amb Calvados, afegir la carn enfarinada i fregida (les galtes les havia desossat i partit pel mig, amb els ossos i les verdures habituals,  havia preparat un brou), una bona dosi de Porto i el brou fosc preparat, i a fer xup-xup.  Després de tot això venia la tanda de postres, formatge (Brie), macedònia de maduixots, els bunyols de quaresma de la Teresa i el pastis de formatge (també de la Tere), amb les espelmes perquè la Gemma bufés els seus 11 anys complerts dijous passat (la festa la farem al Bedorc el mes que ve, amb les seves amigues).  Ningú s’ha queixat d’excés de menjar (ni tant sols el avis, que estaven al complert). Hem begut el blanc de la serra del Montmell i el rosat del Garraf, que també han estat perfectes amb l’àpat.
Es evident que tenia que sortir de casa després de tota aquesta disbauxa i he fet la primera copa amb la Jan i en Pep a La Vinya del Senyor, un parell de cerveses a la Barceloneta i de tornada a casa més cervesa en un parell de bars que posaven el Barça, patint fins al final com de costum per mor dels àrbitres. Sopar ràpid  a casa amb la resta de les patates guisades de l’altre dia i una tassa de brou, que havia deixat coent abans de marxar, per tenir per la setmana.   

dissabte, 25 de febrer de 2012

Dissabte de cuina i un vol cap al tard.


De bon matí he preparat el seitó de l’aperitiu, una part preparada en filets l’he posada a macerar amb una barreja d’oli, salsa romesco i vinagre (m’he entretingut a posar-los macos com veureu en la foto) amb la resta treien els caps i tripes he preparat un escabetx blanc, després d’enfarinats i fregits els he posat en una cassoleta i en la paella he posat ceba  a tires, una branca d’api i herbes de Provença, una mica cuits a foc viu els ingredients he posat brandi, vinagre clar i aigua, arrencar el bull i ruixar els seitons i deixar-los marinar fins a migdia. Per completar l’aperitiu: paté de sardines de llauna i “salpicón” de cap de vedella.  I sobretot el vi del Baix Penedès, que tenia pendent de tastar, un blanc de Macabeu del 2008!!!, sembla estrany tants anys per un blanc, però els ceps de on procedeix tenen 60 anys, estan en el terreny adequat, en feixes de muntanya i el resultat és un vi auster, amb tota la complexitat d’aquest tipus de raïm, amb una plenitud en boca impressionant, l’he degustat amb el recolliment necessari i he deixat que acompanyés el plat principal (i únic) un arròs de botifarra i carxofes, cosa que ha fet sense cap mena de vergonya (per més dades te 13º d’alcohol, realment és un vi diferent de lo que hi ha al mercat, un vi com els d’abans).  
A la tarda m’he posat a cuinar el tall de demà, hi havia un temps mort i m’he acostat al Bàbia, un bar al que no vaig massa sovint, però que conec bé, un parell de cerveses i cap a casa a fer el sopar.  De primer una sopa de fideus fins amb el brou que quedava de la setmana i una mica de la carn d’olla que havia guardat, esmicolada a la sopa.  De segon un tall de carn magre fumada, que he posat a macerar amb brandi per descongelar-la, simplement fregida a la paella i posada entre dos llesques de pa amb tomàquet be untades d’oli del Bedorc.  M’he acabat el Garnatxa-Samsó per acompanyar-ho i penso llegir una estona abans de anar cap el llit.   

  

divendres, 24 de febrer de 2012

Divendres, un platillo per començar el cap de setmana.

La calor s’està fent notar durant el dia, però la temperatura nocturna segueix sent baixa (aquest matí estàvem a 4ºC), en fi que la cosa és força suportable, però no em refio gens de que el fred s’hagi acabat.
Per sopar he fet unes patates guisades, he començat fregint en oli unes tiretes de cansalada, un xic roses he posat ceba tendre i porro trinxats i els he deixat ofegar amb una mica de brandi, uns bocins de nyora (sense remullar i trinxada molt fina) i un petit grapadet d’herbes de Provença. Tot plegat ben sofregit he posat les patates a daus i unes escalunyes, pelades i senceres.  He deixat daurar un xic el conjunt abans de posar l’aigua, unes rodanxes de botifarra de faves i fer-ho coure fins que la patata ha estat cuita.  Al plat ho he acompanyat amb un ou dur i ha estat un plat únic suficient per avui.  Per beure el negre habitual de la D.O. Catalunya de Garnatxa i Samsó i a dormir, que vull començar el cap de setmana descansat i aviat.

dijous, 23 de febrer de 2012

Dos dies més al cabàs i demà divendres.

Ahir tenia fumada de concurs al Pipa club, un cop al mes cal acomplir el ritual i participar en la fumada social de l’entitat, es puntua individual i per equips i a final de temporada es fa una festa per donar els premis.  Vaig passar després pel Ginger un moment i vaig anar a sopar a casa, la Teresa havia fet verdura (patata i coliflor), la vaig aixafar amb una forquilla i ben barrejada amb salsa romesco, la vaig posar a la paella antiadherent, amb oli, a cops de canell, l’hi vaig donar la forma que veureu a la foto, com una truita gruixuda ben torrada.  La vaig acompanyar amb unes croquetes que la Tere havia descongelat i fregit. I a dormir que era tard.
Encara tinc per tastar el blanc del Baix Penedès (ho faré el cap de setmana) i justament ahir em van regalar una ampolla de rosat, Merlot de la D.O. Penedes, fet a les valls encisadores del Garraf, un petit celler que elabora amb cura i estima les seves vinyes, en terrenys calcaris específics, que sumen un regust mineral a la fruita pròpia de la varietat, un vi encisador, d’aquells que es deixa beure, el vas gaudint i sense adornar-te’n vas buidant l’ampolla.  l’he obert abans de sopar i sort que havia fet escudella amb les verdures liofilitzades habituals, amb oli i miso i al final amb una mica de pasta de sopa (llavor de meló, se’n diu i està un poc oblidada), a taula amb el seu Parmesà, de segon la Teresa ha preparat el seu fetge de cabrit habitual, amb all i julivert, el vi ha estat un bon company amb tot plegat i l’he seguit bevent mentre posava el bloc.  

dimecres, 22 de febrer de 2012

Crònica ràpida de dos dies, que és tard.


Ahir dilluns, després d’enllestir alguns afers al Ateneu, vaig anar cap al Pipa Club, que era el Dia Mundial de la Pipa i havíem quedat per celebrar-ho, tothom va portar alguna cosa per picar i el Club ens hi va posar el Cava, en fi entre picar i fumar una bona festa. Encara vaig passar per l’Ascensor a parlar amb l’Angel i en arribar a casa em vaig escaldar una sopa de pa amb el brou de diumenge, per tranquil·litzar l’estómac, era massa tard per explicar-vos res.
Avui he sopat aviat, un entrepà de truita d’alls tendres, amb pa amb tomàquet i oli del Bedorc, per suposat, amb l’afegit d’una llonza de pernil dolç al entrepà, per allò de no quedar desnodrit,.  El motiu és que havia quedat amb en Jordi, al Ginger, que em portava una garrafa d’oli del poble, per un amic, en Rafa, que me l’havia encarregat.  Com sempre vi (els bons vins del Ginger)i cervesa, una bona xerrada i una mica de informàtica massa complicada per mi. I tots dos amb força son ens hem retirat (estratègicament) cap els llits respectius i demà serà un altre dia.    

dilluns, 20 de febrer de 2012

Diumenge tranquil, que ha acabat millor del que esperava.




Dinar de diumenge amb aperitiu de canapès de tonyina i pitzzetes de pasta brisa, entre altres coses, macarrons gratinats i maduixes macerades (cosa de la Tere). Tarda de tele i cap al tard a Sant Andreu, al local d’un amic, en Thierry, ni més ni menys que: La Cocteleria de Sant Andreu (c/Coroleu, 6), he anat a portar-l’hi uns llibres i m’he quedat al concert , que fa tots els diumenges, avui eren The Box Of Three, un bon grup de jazz, que m’ha fet recordar èpoques passades mentre prenia un Negroni i més tard un cubata dels meus, que m’he engrescat amb la historia.
En sortir, camí del metro, he passat per davant del Versalles, ja a la plaça del Comerç, i com que he vist que posaven el Barça, que estaven just començant la segona part i guanyaven, que voleu, m’hi he quedat, un parell de cerveses i una comprovació gastronòmica: l’ensaladilla (ho sento, però soc incapaç de traduir-ho per “amanideta”, que ningú no ho diu).  Fa anys tenia aquesta especialitat del Versalles com una de les millors de Barcelona, el local va tancar i ha reobert no fa massa amb bona marxa, molt similar al que era i crec que amb la mateixa gent que ho portava, però la meva “ensaladilla”, tot i estar força be, no era la que jo havia menjat fa anys (fins i tot seria capaç de dir perquè), en fi que les coses canvien i no s’hi pot fer res. Per cert, Visca el Barça!!!!!!!.
En arribar a casa tenia més ganes de posar el bloc que de menjar, m’he posat un tassó de brou (després de dinar havia posat l’olla de brou per la setmana) i m’he fet dos llesquetes de pa torrat amb el moll de l’os del brou, amb la darrera copa de Terra Alta que quedava. El meu sopar ha estat més líquid que sòlid, ho veig, però ha estat suficient per avui.    



dissabte, 18 de febrer de 2012

Dissabte, Carnestoltes, que ja no és el que era.


















Com sempre algunes compres al matí, per dinar arròs de peix, que he fet amb brou de peix i la resta de la sipia amb verdures de diumenge, que tenia congelats, també hi he fet un sofregit de ceba, porro, all, tomàquet sofregit (de pot) i unes carxofes trossejades, ha quedat molt bo.  De segon he fet una variant del xai a la provençal, en la safata de forn he posat ceba a tires i unes rodanxes fines de tomàquet al damunt els talls de xai (tallats com per a la brasa) i els he ruixat amb una barreja d’all, herbes de Provença i unes fulles d’api passades pel pimer amb una bona dosi d’oli, sal pebre negre i en repartir-ho he anat posant també damunt dels talls força pa ratllat, per que l’oli no s’escolés, ben torrada aquesta superfície ha quedat gloriós. De postres la Teresa ha fet bunyols de quaresma, avançant-se una mica al calendari, molt aconseguits, que era un vici menjar-los.  Amb una certa pena m’he acabat el Sumoll del Baix Penedès, gaudint-lo fins la darrera gota.
A la tarda hem anat a veure la rua de ciutat vella, en fi, amb aquesta dispersió de la festa que ja fa forces anys va encetar l’Ajuntament han aconseguit anular el Carnestoltes, recordo encara, fa uns quants anys les desfilades per les rambles amb molta gent disfressada, suposo que ho han fet amb la dèria habitual de controlar el personal, ja que repartint-ho pels barris i posant-ho a mans de les associacions de veïns s’estalvien un munt de vigilància i maldecaps, però han aconseguit matar l’esperit de disbauxa exaltada i total que tenia aquesta festa.  Per sopar hem fet seitons arrebossats, que havia comprat la Teresa, la massa ben simple: farina, oli, aigua, sal i un poc de julivert trinxat, han quedat cruixents i saborosos acompanyats amb pa amb toàquet. De primer m’he acabat l’escudella d’ahir i he estat bevent el Terra Alta de l’altre dia.