dijous, 2 de febrer del 2012

Siberià sí, però neu...¿quina neu?

Aquest matí he arribat al Penedès totalment mentalitzat de “simiot” (és la versió catalana del Yeti, que vivia al Pirineu), no nevava, ni tan sols plovia i no havia glaçat (estàvem a 5ºC), en fi.  Durant el matí he bellugat pel Alt i Baix Penedès i sí que en alguns moments queien uns flocs molt petits que no arribàvem ni a mullar el vidre del cotxe, al lluny cap al interior es veia alguna muntanya més alta lleugerament enfarinada de la punta.  Per mi que aquests nois del servei meteorològic s’han curat en salut i han fet una mica d’espantacries, o simplement és que això de la neu és una cosa que els passa a altres persones.
En el fred Siberià si que l’han encertada plenament i és que certament feia un fred de c...!!, he recordat aquella anècdota d’en “Peius” que parlant de quan estava pel nord d’Europa, deia que hi feia tant de fred, que fins i tot l’aiguardent el venien a llesques. I amb tanta fredor m’ha vingut de gust per sopar una escudella barrejada com deu mana, en l’olla amb aigua i un raig d’oli he posat uns talls de botifarra, una mica de cansalada viada feta a tires petites, ceba i api trinxats i un grapadet de llenties.  He fet bullir cosa de mitja hora i he posat la sal, patata a bocins petits, l’arròs i els fideus, en ser cuits cap a taula, amb el seu formatge ratllat, ha estat revifadora. Un poc de formatge per acabar el vi i a descansar, que demà cal encarar de nou el fred, però amb millor cara, que ja serà divendres.