dimarts, 27 de març de 2012

La setmana avança lenta, un soparet gustós.


He anat a fer unes compres per el sopar de demà, que aquest cop em toca a mi fer el sopar  mensual del pipa, i en arribar a casa he començat ja a fer les preparacions prèvies.  No obstant m’he entretingut a fer una escudella d’arròs amb sípia.  La sípia tallada ben menuda, l’he posada en l’oli ben roent, al cap d’unes voltes he afegit ceba trinxada, una cullerada de tomàquet concentrat i l’he deixat fer a foc suau.  He afegit una mica de raspadura d’anís estrellat, un poc de pebre vermell, un altre de farigola i un raig de vi ranci, al cap de poc l’aigua necessària i en bullir: l’arròs, per deixar una sopa encara caldosa, al tancar el foc hi he tirat un xic d’all tendre, la part verda, trinxat molt fi.
De segon hi havia la inevitable hamburguesa i l’he aplanat com de costum, un cop fregida ben rosa, en el oli he posat all tendre tallat a rodanxes i en donar una volta ràpida un bon raig de vi negre, a foc viu, en menys d’un minut de reducció ho he abocat damunt la carn.  He emprat el negre que estava i estic bevent encara: el Garnatxa-Samsó de la D.O. Catalunya, que bec sovint i que m’encanta.  

dilluns, 26 de març de 2012

Dilluns, a Barcelona, trobada i sopar senzill.


Després del relaxant ambient del poble, el cap de setmana, retorn a la crua realitat de la ciutat, encara sort que he anat una estona, cap al tard, a fer una copa amb en Ramón, el de les pipes, que era de pas per BCN, sempre carregat d’històries interessants, que m’agrada sentir.
Per sopar la Teresa havia fet verdura de bleda i patata, que he menjat simplement amb oli i pebre negre, de segon havia preparat, abans de sortir, una salsa per la carn d’olla (que tenia congelada), un sofregit de ceba abundant en oli, ajudat generosament amb vi blanc i un pols de sucre (per compensar l’acidesa del vi), he deixat torrar un xic la ceba, per donar color i després he posat uns claus d’olor, un raig de vi ranci i aigua, deixant-ho bullir uns vint minuts. Al moment de sopar he posat els talls de carn, garrò de bou cuit al brou, i una picada d’all i safrà deixatada amb aigua i una cullerada de farina, he fet coure el conjunt uns quinze minuts i ha quedat una salsa apetitosa, que lligava molt be amb la melositat de la carn i del Chardonay del Penedès que he emprat per acompanyar.  

El cap de setmana ha passat massa ràpid.

Dissabte al matí, després d’un bon esmorzar a l’hotel de Granollers, varem anar (per fi) cap el Bedorc. Entre viatge i compres se’ns va fer migdia i la tarda va passar entre migdiada i futbol, per sopar un puré de patates gratinat amb emmental, mongeta tendre saltejada amb ceba i uns seitons fregits, tertúlia i cafè al bar i a dormir força estona, en l’immensa pau del camp.
Avui m’he llevat tard i vora migdia hem sortit a donar la volteta pel poble i hem anat a veure  la Rosa Maria i en Joan, que estava preparant els macarrons del dinar. Hem fet el primer aperitiu al Cafè i el segon més complert a casa, com a pas previ per l’arròs de cap de costella, carxofes, espàrrecs i xampinyons, que havia mig preparat al matí. De nou a Barcelona he sortit cap el tard a fer una copa amb la jan i en Pep i de nou a casa m’he preparat una escudella de fideus, amb un resto de salsa del faisà al conyac que havia congelat, amb les seves cebetes i el cèleri a daus i un poc de tòfona.  Han quedat molt bons i he rematat l’àpat amb un plàtan.

dissabte, 24 de març de 2012

Dissabte, Granollers, la Nit de la Enologia.


Ahir a la tarda varem anar cap a Granollers on es celebrava la trobada anual de l’Associació Catalana d’Enòlegs, a mi amb tocava preparar el còctel de benvinguda, pels assistents al acte.  Al tal fi vaig oferir-los una creació pròpia anomenada DRY MOSCAT: en una copa flauta es posen una mica de pell de taronja i tres panses, es fa una barreja amb una part d’Amaro italià i dues parts de Tarragona Vell, amb la que s’omple aproximadament un terç de la copa, al moment de servir s’acaba d’omplir la copa amb Muscat de Frontignan sec, densament aromàtic i ben gelat. (les proporcions generals serien doncs 1-2-6 parts). El cas és que en vaig preparar més de cent i majoritàriament va agradar al públic.  (empro la paraula “moscat” perquè així he vist escrit el nom d’aquest raïm en un llibre català del segle XVII)
Després, ja assentats, a taula es varen entregar els habituals premis a enòlegs que han destacat per diversos conceptes i es costum que en proclamar-se el guanyador de cada categoria els cambrers serveixen algun vi o cava elaborat per ell, i amb el sopar es serveixen vins dels finalistes, una de les coses destacables d’aquests sopars es la gran quantitat de vins que un acaba tastant.  El menjar no va estar malament: Suprema de dorada amb oli de festucs, Filet de vedella al Cafè de Paris i Pastis de raïm amb sorbet i trufa de moscatell, però gairebé es va perdre entre els sis o set caves distints i els tres o quatre vins, que teníem a taula i per acabar-ho de rematar una desfilada de vins dolços, aiguardents i brandis de alta qualitat e inabastables en la totalitat per una sola persona. En fi una experiència magnífica.    

divendres, 23 de març de 2012

Dijous, de cap a un fi de setmana intens.

Ahir hi havia fumada (de concurs) al Pipa Club, en acabar en Joan, ens tenia preparada la sorpresa d’unes botifarres, amb sofregit de ceba i vi negre, pura delícia, que varem devorar amb l’acompanyament líquid adequat. Hem vaig quedar romancejant a la barra, fins que vaig saber que el Madrid havia empatat (je, je je, ja sabem que no guanyarem aquesta lliga).  Encara vaig passar pel Ginger un moment i és clar directa al llit.
Avui teníem la festa anyal de Comanegra, la editorial que publica els meus llibres, una trobada de autors i llibreters força animada, copes i montaditos, bàsicament, una mica de física recreativa a càrrec d’un conegut presentador de TV3. Ha estat be i he marxat a una hora potable per anar al Ginger, que avui punxaven vinils en Marc Juandó i més el seu el convidat, l’Eduard Domingo, realment excel·lent. I a dormir, que demà m’espera molta feina.  

dimecres, 21 de març de 2012

Dimarts, molt Barça i poca feina per sopar.

He preferit veure primer el partit i sopar després, he anat a La Llibertaria, del carrer Tallers (el nou local que ocupa el lloc del Groucho), un bon lloc, he acompanyat les habituals parides arbitrals amb unes cerveses i una ensaladilla, però no hi tenen res a fer, Sant Messi és allà per posar les coses al seu lloc i el jovent no vegis..., Visca el Barça!!!!!!.
He començat el sopar amb una tassa de brou (que vaig fer ahir), amb l’afegit de parmesà i una culleradeta de Oloroso.  De segon una panada (petita, individual, seguin els conceptes sobre el tema de l’Alvaro Cunqueiro, que defensava les panades individuals, per gaudir plenament del aroma en obrir-les), el farciment era el sobrant de fer els canelons de vieira, un sofregit de ceba, pebrot verd, espàrrecs verds, una picada d’all i safrà i vi blanc per ajudar a coure tot plegat.  Després he menjat una mica de galta de vedella (comprada dissabte al meu proveïdor habitual de la Boqueria), la vaig cuinar ahir, amb un sofregit de ceba i porro, conyac tipus francès, vi blanc, herbes de Provença, escalunyes sencveres, sal i pebre. Ben senzill però gustós i melosa la carn a morir.  Un vi de Toro, de baix preu, que compro a una botiga del barri i que no està gens malament m’ha servit per acompanyar el sopar i tirar avall el tros de Brie de Meux que he menjat de postres.