diumenge, 28 d’octubre de 2012

Aniversaris varis, festes a taula.

Varem fer ahir dinar familiar a l’engròs, per celebrar els 90 anys del meu pare, us poso la foto perquè veieu amb quina filosofia s’ho pren. L’àpat el varem fer en el nostre restaurant xinès predilecte, el Zaho Yang (Còrsega, 391), que ens va preparar un festival dels seus plats especials, varem començar amb una amanida de xampinyons d’or amb cogombre i una altre verdura exquisida que no he pogut identificar, canelons xinesos de carn i gamba, dinsum de gingebre i d’arròs amb soja al vapor, panadons fregits, arròs saltejat amb verdures, llobarro al vapor amb ceba tendre i gingebre, carn saltejada amb mongetes de soja negra i pebrots. 






 En fi un viatge impressionant i de cloenda el pastis, el cava i un rato de Karaoke pel jovent.

Avui amb els de casa ha tocat fer dinar diferent pels 27 anys de l’Arnau, un bon pica-pica amb dàtils Jumbo farcits de crema de formatge, els habituals canapès de sardineta, un altres de formatge de cabra amb codonyat, i pa de pita per anar sucant a l’humus (crema de sèsam i cigrons) al baba ghanouge (crema d’albergínies) i al tzatziki (crema de iogurt i cogombre), menges habituals a orient mitjà i Grècia.  De plat de cos un braç de gitano de puré de patata (Ei, unes magnífiques patates del bufet) farcit amb carn picada saltejada amb ceba, pebrot i xampinyons, vi ranci, pebre vermell, nou moscada. I finalment el pastis de fruita, com un mosaic gaudinià que ha preparat la Teresa.  El sopar tindrà que ser senzill després de tants festivals, amb una sopeta de brou amb verdureta i arròs ja farem.






divendres, 26 d’octubre de 2012

Avui, un poc fora d’hores habituals, però amb motius.


No acostumo a posar el blog a mitja tarda, més aviat dec tenir desesperat més d’un seguidor, amb el meu costum de fer-ho de matinada. Però és que d’aquí a poc tinc que marxar cap al poble, per raons tècniques, quan un es belluga amb vehicles vells (força vells) a cops cal pagar-ho i no sols amb diners. Total, que haure de fer nit allà (Deu meu!, amb el bar tancat per vacances), be, m’enduc l’ebook i Santes Pasqües. 

En primer lloc vull agrair a en Jordi Beumala (del blog: tot és bo el que a l’olla cou) el suport dels seus comentaris en el meu blog i aprofito per felicitar-lo pel seu guardó en el concurs de receptes de cervesa, m’agrada el plat per la seva oportunitat en emprar els productes de temporada, com cal, d’alguna manera l’hi dedico l’escudelleta que poso avui, feta amb el brou que mencionava al darrer blog, simplement amb arròs i fideus i unes mandonguilletes fetes amb carn de vedella, sal, pebre negre, nou moscada, brandi tipus francès i farina.
Avui per dinar he fet un plat que se que serà grat a alguns dels seguidors, de tendències vegetarianes:  arròs integral amb verdures: un sofregit en oli a base de ceba, porro, pastanaga, pebrot verd, pebrot vermell, tomàquet concentrat, amb ajut d’una mica de vi blanc sec. Afegir aigua, miso i una picada d’all i julivert.  En bullir l’aigua cal tirar l’arròs integral i al cap de 20-30 minuts la resta de verdures: mongeta tendre, carbassó, carxofes i uns bolets (ceps i rovellons) que ja tenia saltejats,deixar encara 20-30 minuts més i cap a taula.  Si no esteu acostumats a treballar amb aquest tipus d’arròs us diré que cal posar si fa no fa la mateixa quantitat d’aigua que pel bomba, però no us l’adsorbirà fins que comenci a ser cuit (uns 40 minut al menys) i cal vigilar força curosament el moment final de cocció, per tal que no exploti per excés d’aigua.  Suggeriment: el podeu tractar com un rissoto, afegint en tancar el foc mantega de vaca i formatge ratllat.

dimecres, 24 d’octubre de 2012

De la ganduleria i cuines varies.




No tinc més remei que deixar-vos tractar-me de gandul, després de tants dies sense dir res,puc objectar, però, que no és ben be ganduleria sinó més aviat un estat d’impàs, com si estigués esperant quelcom que no arriba.  El que m’ha mogut a parlar és en aquest cas una senzilla recepta que vaig preparar ahir, una mena de prova personal.  Hi havia bledes per sopar i a mi les bledes m’agraden quan son recent collides, això dissortadament a ciutat no és pas possible i vaig fer el següent, per disfressar-les una mica. En una paella fonda vaig preparar un sofregit amb oli i ceba a tires fines amb un raig de licor xinès de canyella. A mig fer vaig afegir pinyons i poma tallada a daus petits, ja confitat tot plegat vaig posar les bledes, trinxades molt fines i vaig deixar estofar el conjunt fins que les bledes eren ja cuites i la fortor va desaparèixer.  Les vaig acompanyar amb un simple puré de patates i van quedar força bones.

Avui ha estat un dia de activitat intensa (això és el que no s’ha de fer estant de vacances però a mi em passa habitualment).  El fet de buidar per netejar el congelador gran, al poble pel matí, ha fet que em passes la tarda cuinant a BCN, tot el que calia aprofitar i no conservar més.   Ha estat un brou per la setmana, una caldereta de xai desossat (els ossos han anat al brou, amb carn de vedella i les herbes habituals) amb ceba, pebrot, herbes de provença, pebre vermell, cebetes, bolets i patates.  Una mousse de filets de peix congelats, ben ofegats amb ceba, anís en gra, pebre vermell i brandi... després barrejats a la termomix amb ous, llet, pa ratllat, concentrat de tomàquet, sal i pebre i cuits al forn en un motlle al bany maria, servits amb maionesa i salsa romesco.
  La Torta de la Serena, es un formatge que ven l’amiga Katring (formatgeria La Seu, al carrer Dagueria), és del tipus del Vacherin Mont d’Or o la Torta del Casar, que es mengen buidant amb una cullera la part interior, molt cremosa, el sobrant (la pell amb una bona part de formatge) tinc costum de congelar-lo, per fer un magnífic plat, que he fet per sopar. He bullit mongeta tendre, pastanaga, cebetes de platet i carbassó en aigua i sal, ben escorregudes (el brou de coure ha anat a l’olla del brou) i posades en una safata de forn les he ruixat amb un pesto força diluït amb oli d’oliva i després he cobert la superfície amb llonzes fines del formatge esmentat, un cop de grill, cal fondre però no torrar i cap a taula  

divendres, 5 d’octubre de 2012

Una tardor que és i no és.

Les abundants boires matinals prometien un dia de perfil tardorenc perfecte, però no ha estat així, a migdia el sol ha escalfat l’ambient i tot se’n anat en orris, la temperatura ha pujat i no es pot dir que, de moment, faci una nit fresca aquí al Bedorc, potser la cosa anirà canviant i demà al matí gaudirem de nou de la tardor.  La verema ja enllestida, fa bullir encara els vins als cellers, però ja ens prenem les coses amb més tranquil·litat, de tota manera la collita més curta que els darrers anys farà que els vins es belluguin ràpid i no deixarem d’estar actius les properes setmanes.
Malgrat la pujada de temperatures, jo segueixo amb el meu tarannà d’escudelles i me’n he fet una per sopar: un sofregit, directe a l’olla, de ceba i tomàquet ajudat amb vi ranci, un cop fet aigua i brou a parts iguals, botifarra negre i un poc de patata tallada a daus petits, en bullir l’arròs i els fideus corresponents, i en estar llesta un ou dur trinxat i un poc d’alfàbrega fresca també picada, a taula el formatge ratllat i una bona copa de vi negre.  He sopat aviat, que no havia berenat, i he anat cap el Cafè, a xerrar amb ses noies, que avui es dijous i sopaven allà.