dimarts, 19 de març de 2013

Recordant Jordi Benito.

He aprofitat aquest matí, la meva nova faceta de jubilat, per anar a la presentació de premsa de la exposició:  “Jordi Benito, Interiorisme i Accionisme” al Arts Santa Monica, ha estat un bon recordatori i també la possibilitat de veure, de la ma d’en Joaquim Pibernat, comissari de la exposició, obra d’en Jordi, que no havia conegut directament. 

 He recordat moments viscuts, fa anys és clar, i vull deixar constància, ja que aquest és un blog de cuina, de que malgrat que tothom tenia en Benito per poc menjador, era un veritable sibarita, amant de la cuina de tota la vida, que es delectava amb la cua de bou guisada (un  dels seus plats preferits) que menjava a l’Amaya o al Senyor Perellada i fins i tot a casa meva.  També l’escudella i carn d’olla era plat del seu gust i alguna menjada havíem organitzat a casa, per cert que la cosa més divertida en temes de menjar era la predilecció per un vi de Ribera de Duero, força bo, del celler Emilio Moro, no era pas per temes de gust que el prenia, deia que l’hi feia gracia per que recordava un cantant dels discs de vinil que es deia Emilio el Moro, casualment em va arribar fa temps un disc a les mans, d’aquest cantant no gaire conegut. Aquesta tarda a les 20.00 hi ha la inauguració oficial de l’exposició, que restarà oberta fins el 27 d’Abril.

Ahir en sortir a passejar per la Boqueria, en va venir de gust menjar pèsols i en vaig comprar un grapat, que em vaig cuinar per dinar, en sopa, ben senzilla: all tendre un poc ofegat en oli, els pèsols, aigua, sal i arròs, un xic caldós, a taula un poc de formatge ratllat com de costum.  Avui el dinar han estat unes croquetes (excel·lents)amb pa amb tomàquet, al Haití del carrer Jaume Primer.  El cafè i xarrup al jardí del Ateneu, un dels bars mes macos i tranquils de BCN, això de no treballar comença a posar-se’m molt be.