dilluns, 29 d’abril de 2013

Un llibre curiós, una feina ben feta.


Aprofito aquests dies de pluja, per posar-vos una nota de la presentació d’un llibre que va tenir lloc fa ja més d’una setmana al Bedorc.  Porta per títol: “ELS PAPERS DELS PARELLADA, el Bedorc, segles XIV a XX”, i es tracta d’una recopilació de documents privats d’aquesta casa pairal, des de el 1336 fins 1939, el treball de desxifrar i ordenar tot aquest material ha estat fet per l’amic Joan Romeu conjuntament amb Antoni Escudero (historiador comarcal) i Alex Carafí (propietari dels documents, que ha volgut donar-los a conèixer perquè no es perdés aquesta petita historia del nostre poble). Hi ha des de testaments i certificats de tota mena fins a dades de pagaments, factures i fins i tot versets satírics de lo molt be que endrapaven els frares caputxins de Barcelona:
                             ...“Dels rustits y empenadas
                                  rebotan fora los buchs
                                  y les barbas dels bons sucs
                                  jo contemplo ben untades.”
Un dels documents m’ha cridat l’atenció, es tracta de les despeses de les noces de Ramon Parellada amb Maria Almirall, amb una despesa de més de 400 lliures (comenten els autors que equivalia al sou de 2 anys i mig d’un pagès ben pagat) la data del document setembre de 1789, dins l’apartat de menjar a més de pagar una coquesa i criats pel servei la compra inclou: 3 galls d’indi,pinyons, confits, avellanes, “tocino”, congrets, pa blanc, bacallà, canyella, “ observem que no hi ha compra de vegetals, que segurament la casa n’era auto proveïda,  jo m’imagino els galls d’indi rostits en cassola a la catalana amb pinyons, panses i prunes seques(fetes a casa), canyella i una bona picada d’avellanes.  No fa pas massa dies rellegint uns articles de Nestor Lujan dels anys vuitanta, comenta sobre el gall d’indi, que feia furor a París al segle XVIII, de la mà de Grimod de la Reynière i Brillat Savarin, és curiós que en aquestes dates, un pagès nostrat, de masia rica, estigués tant al dia de les llaminadures franceses.  Es per això que aquest tipus de llibres son importants, per dades com aquesta.

dilluns, 8 d’abril de 2013

Cuina de mercat.

Aquests dies, acostumo a donar un tomb per la Boqueria, una manera com un altre de fer-me a l’idea de estar jubilat.  Es parla sovint de cuina de mercat, sense parar esmena en que no es tracta de comprar qualsevol cosa que hi trobem, si no que cal tenir molt present quins son els productes de temporada i quins no.  Ja sabeu que estic força en contra de que el mercat s’hagi convertit en un parc temàtic i un aplec de xiringuitos, si vull picar quelcom vaig a algun dels bars de tota la vida, amb una sola excepció: els bunyols de bacallà que compro al meu bacallaner habitual i que amb la seva copeta de vi blanc del Empordà composen, un cop a
casa, un excel·lent aperitiu.

L’altre dia, seguint els meus paràmetres vaig composar un plat rigorosament de temporada: la sípia amb pèsols, ambdós productes en plena saó, primer cal fregir, a foc alt, en una cassola la sípia trossejada amb oli d’oliva, després incorporarem alls tendres abundants trinxats no massa fins, afegirem un bocí de pell de taronja seca i un raig de vi blanc (vaig emprar un Chardonnay del Empordà).  Un cop fet el sofregit els pèsols esgranats i un poc de patata, aigua suficient i una picada d’all i safrà.  Una estoneta de xup-xup fins que sia tot cuit, senzill, fàcil i molt bo.

Altre cosa que compro de tant en tant, aprofitant que malgrat tot segueixen havent proveïdors de qualitat en el mercat, son els lletons (les “mollejas” dels castellans) un producte que no és del grat de tothom però que a mi m’encanta.  Cal posar-les tallades en una paella amb l’oli ben calent, fer coure uns minuts amb ajut d’una mica de vi blanc, sempre a foc viu, quan vol aclarir l’oli afegir un bon trinxat d’all i julivert, un minut i cap a taula.  Tant serveix de plat amb unes patates fregides com d’aperitiu.